|
Setge d'Arle (508)
El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots. AntecedentsDesprés de la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els francs van crear el seu propi regne sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis, i induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, Clodoveu I va decidir-se a atacar el Regne de Burgúndia el 500.[2] Després de la seva derrota en la batalla de Dijon,[2] Gundebald abandonà Dijon i fugí al sud, perseguit per Clodoveu i Godegisil, deixant Lió i Viena del Delfinat a Clodoveu, i finalment el va esperar a Avinyó, on va ser encalçat, on va signar la pau a canvi de fer-se tributari i cedir Viena del Delfinat al seu germà.[2] Però fou finalment derrotat i mort pel seu rival, quan aquest va atacar la capital el 502.[3] El setgeProbablement a la tardor de 507, en tornar de la campanya a Septimània, la ciutat fou assetjada per una coalició de burgundis reforçats amb francs, però lluny de donar la benvinguda a aquests invasors, es defensà dels atacs amb molta energia. Temorós que la inestabilitat a la Gàl·lia s'estengués a Itàlia, Teodoric el Gran va enviar un exèrcit, que va sortir cap a la Provença el 24 de juny 508, comandat per Ibbas, per assegurar la frontera a l'est del Roine i el sud del Durance, i prengué Marsella.[4] Una acció vigorosa del general Tuluin va repel·lir els atacants en el marge dret i permeté el control del pont de Constantí, que connecta la ciutat amb l'illa de la Camarga, al nord de la ciutat, als peus de les muralles. Les tropes franques i borgonyones van aixecar el setge amb una gran derrota, perdent 30.000 soldats.[5] Els ostrogots van tornar a la ciutat i portaren una enorme quantitat de presos que ompliren la basílica i fins a la casa del bisbe, i Cesari d'Arle va haver de fondre la plata de l'església per alliberar els captius.[6] ConseqüènciesTeodoric el Gran va donar suport a Amalaric com a rei dels visigots, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, prenent Carcasona i Narbona el 509, obligant-lo a refugiar-se a Bàrcino, on fou atacat i deposat el 510.[7] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
