Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Batalla de Tolbiac

Infotaula de conflicte militarBatalla de Tolbiac
Batalla de Tolbiac (França)
Batalla de Tolbiac
Batalla de Tolbiac
Batalla de Tolbiac

Batalla de Tolbiac, per Paul-Joseph Blanc (1881)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Dataprimavera del 496
Coordenades50° 40′ 31″ N, 6° 36′ 04″ E / 50.675277777778°N,6.6011111111111°E / 50.675277777778; 6.6011111111111
LlocZülpich
ResultatDecisiva victòria franca
Bàndols
Francs Alamans
Comandants
Clodoveu I

La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496. El lloc de Tolbiac o Tulpiacum és normalment donada com Zülpich, a 60 quilòmetres a l'est de l'actual frontera germano-belga.

Antecedents

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els francs van crear el Regne franc sota la dinastia merovíngia, van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] En l'època de Sigebert el Coix, la pau, fins i tot la cooperació, entre els francs salis i els francs renans va retornar. Sigebert no va participar en la batalla de Soissons en el moment de la campanya contra Siagri, al contrari dels altres reis francs: la seva missió era de protegir la defensa dels regnes francs contra els alamans.[2] El 496, aquests últims envairen el seu regne i Sigebert va cridar a Clodoveu al seu socors.

Batalla

Els dos cosins lliuraren el combat a Tolbiac, desfent i rebutjant als alamans. Sigebert fou ferit al genoll en el transcurs de la batalla, ferida que li va comportar una coixera i el qualificatiu de «Coix».[3]

Conseqüències

Aquesta victòria contra els alamans sembla haver-se saldat amb un guany territorial per Clodoveu I, el de la regió Metz. En efecte aquesta regió a les mans dels alamans cap al 480, va formar després part de la Francia Rinensis, segons el Cosmògraf de Ravenna, que tenia probablement les seves informacions del geògraf ostrogot Atanarid, que va escriure les seves obres entre 496 i 507.[4][5]

Aconsellat per la seva esposa Clotilde de Borgonya, en 496 Clodoveu I va convertir-se al cristianisme del Credo de Nicea, sent ser batejat per sant Remigi de Reims.[6] Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i posà al seu favor la població romana.[7] Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les, va dur a terme campanyes per expulsar els visigots i burgundis de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[8] Induït per la seva dona, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500.[9] A canvi de la seva ajuda, Sigebert el Coix va enviar una part del seu exèrcit, dirigit pel seu fill Cloderic, a ajudar a Clodoveu a combatre a Alaric II, rei dels visigots a la batalla de Vouillé, i després a conquerir l'Aquitània.[3]

Referències

  1. Historia Francorum (en llatí). llibre 2.  Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine.
  2. Werner, 1984, pàg. 338
  3. 3,0 3,1 Settipani, 1989, p. 126.
  4. Staab, 1997 pàg. 555-556.
  5. Rouche, 1996, pàg. 181.
  6. Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 98. 
  7. Frank L. Kidner, Maria Bucur, Ralph Mathisen, Sally McKee, Theodore R. Weeks. The Global West: Connections & Identities (en anglès). 3a ed.. Cengage Learning, 2018, p. 199. ISBN 9781337671057. 
  8. Historia Francorum (en llatí). llibre 2.  Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine.
  9. Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99. 

Bibliografia

  • Karl Ferdinand Werner, Les Origines, avant l'an mil, 1984
  • Settipani. Les Ancêtres de Charlemagne (en francès). París: Prosopographia et Genealogica, 1989. ISBN 2-906483-28-1. 
  • Michel Rouche, Clovis, Éditions Fayard, 1996 (ISBN 2-213-59632-8).
  • Franz Staab (de), « Les royaumes francs au Ve siècle » dans Clovis - Histoire et Mémoire - Actes du colloque international d'histoire de Reims, vol. 1, Presses Universitaires de la Sorbonne, desembre 1997 (ISBN 2-84050-079-5) parcialment en línia a [1], pàgs. 541-566.

Vegeu també

Guerres franco-visigòtiques

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9