Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Arvicola scherman

Infotaula d'ésser viuArvicola scherman Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN136766 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereArvicola
EspècieArvicola scherman Modifica el valor a Wikidata
Shaw, 1801
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Arvicola scherman és una espècie de mamífer rosegador de la família dels cricètids.

Presenta dues formes ecològiques: la cavadora, que habita els massissos muntanyosos del sud-oest i centre d'Europa, i la semiaquàtica, que ocupa la resta de la seva àrea de distribució.

Descripció

És una espècie de gran variabilitat morfològica al llarg de la seva àrea de distribució. Als Països Catalans està representada per morfotips de petita mida, amb dimensions corporals sensiblement més petites que les de la rata d'aigua (A. sapidus), i amb la cua més curta. Espècie sense dimorfisme sexual, la coloració del pelatge de A. scherman és diferent fins i tot a escala intrapoblacional, variant des del bru fosc o bru groguenc fins al gris, els flancs des del bru groguenc o ocre fins al gris clar; a la zona ventral predominen els tons grisencs i la cua és generalment bicolor.

Distribució i hàbitat

Des del nord de la península Ibèrica fins a Ucraïna, faltant a l'oest i l'extrem sud-est de França; el seu límit septentrional està localitzat al nord d'Alemanya i el meridional als Alps i els Balcans. A la península Ibèrica es distribueix en una franja septentrional que aniria des de la Vall d'Aran fins a les serres de Los Ancares (Lugo), Segundera (Zamora) i Montezinho (Portugal). Existeix un aïllament geogràfic entre les poblacions dels Pirineus, la serralada Cantàbrica i l'extrem nord-est de Guipúscoa.

Espècie herbívora, ocupa principalment prats naturals situats a altituds variables, des del nivell del mar fins a prats alpins propers als 2.000 metres. En terrenys cultivats i prats de farratge pot arribar a constituir una plaga agrícola.

En algunes zones de la seva àrea de distribució, pot ser un reservori de tularèmia i hoste intermediari de diverses espècies de paràsits.

Depredació

És presa habitual de les aus rapinyaires, com el mussol banyut (Asio otus) i l'òliba (Tyto alba), i de carnívors de mida mitjana.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9