Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rata talpera

Infotaula d'ésser viuRata talpera
Arvicola amphibius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN2149 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereArvicola
EspècieArvicola amphibius Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • A. terrestris
ProtònimMus amphibius Modifica el valor a Wikidata

La rata talpera (Arvicola amphibius) és una espècie colonial de rosegador que excava complicades galeries subterrànies semblants a les dels talps, d'això li ve el nom.

Descripció

És un arvicolí de cos allargat, potes curtes i orelles petites que sobresurten molt poc entre el pelatge. La cua no arriba a la meitat de la llargada del cap i el cos junts: és recoberta de pèls curts i fins esclarissats.

El dors és de color marró groguenc més o menys fosc amb alguns pèls negres. Els flancs són més groguencs i el ventre és de tons grocs cendrosos. La cua sol ésser força unicolor, poc més clara per la part inferior que per la superior.

Dimensions corporals: cap + cos (15 - 18,2 cm) i cua (6,3 - 8,6 cm).

Pes: 100-180 g.

Hàbitat

Prats de muntanya humits i de sòls profunds aptes per a excavar. Tot i que alguna vegada se la pot veure en conreus i en altres ambients, no penetra mai als boscos tancats.

Costums

La major part del temps el passa dins les seves galeries subterrànies, de manera que és difícil veure-la, malgrat que es manté activa tant de dia com de nit.

Rastre

En excavar les seves galeries, deixa a la superfície munts de terra semblants als del talp, si bé disposats de manera arbitrària i no pas alineats com els d'aquest insectívor. Una altra manera de saber si els pilonets de terra són obra d'un talp o d'una rata talpera és observar-ne la galeria: si és perpendicular a la superfície del sòl, la talpera és de talp, mentre que si és inclinada, és de rata talpera.

Espècies semblants

La rata d'aigua és més robusta, té el pelatge de tons rogencs i la cua més llarga (supera la meitat de la longitud del cap més el cos).

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9