Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Talpó muntanyenc

Infotaula d'ésser viuTalpó muntanyenc
Microtus agrestis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació19,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima4,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatbosc i matollar Modifica el valor a Wikidata
Pes2 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13426 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereMicrotus
EspècieMicrotus agrestis Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1761)
Nomenclatura
Sinònims
Mus gregarius Modifica el valor a Wikidata
ProtònimMus agrestis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Descripció

És un talpó de cos robust, potes curtes i orelles pràcticament amagades pel pelatge, amb pèls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hàbitat

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. També se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetació herbàcia.

Costums

Crepuscular i nocturn, pot tenir tanmateix, una certa activitat diürna.

Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.

Sinònims

  • agrestoides, Hinton, 1910.
  • angustifrons, Fatio, 1905.
  • arcturus, Thomas, 1912.
  • argyropoli, Ogniov, 1944.
  • argyropuli, Ogniov, 1950.
  • argyropuloi, Ogniov, 1952.
  • armoricanus, Heim de Balsac i de Beaufort, 1966.
  • bailloni, de Sélys Longchamps, 1841.
  • britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
  • bucklandii, Giebel, 1847.
  • carinthiacus, Kretzoi, 1958.
  • enez-groezi, Heim de Balsac i de Beaufort, 1966.
  • estiae, Reinwaldt, 1927.
  • exsul, Miller, 1908.
  • fiona, Montagu, 1847.
  • gregarius, Linnaeus, 1766.
  • hirta, Bellamy, 1839.
  • insul, Lydekker, 1909.
  • insularis, Nilsson, 1844.
  • intermedia, Bonaparte, 1845.
  • latifrons, Fatio, 1905.
  • luch, Barrett-Hamilton i Hinton, 1913.
  • macgillivrayi, Barrett-Hamilton i Hinton, 1913.
  • mial, Barrett-Hamilton i Hinton, 1913.
  • mongol, Thomas, 1911.
  • neglectus, Jenyns, 1841.
  • nigra, Fatio, 1869.
  • nigricans, Kerr, 1792.
  • ognevi, Scalon, 1935.
  • orioecus, Cabrera, 1924.
  • pannonicus, Ehik, 1924.
  • pallida, Melander, 1938.
  • punctus, Montangu, 1923.
  • rufa, Fatio, 1900.
  • scaloni, Heptner, 1948.
  • tridentinus, Dal Piaz, 1924.
  • wettsteini, Ehik, 1928.

Espècies semblants

En el talpó camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talpó comú té la cua d'un sol color.

El talpó pirinenc té dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9