|
Artefacte explosiu improvisat Un artefacte explosiu improvisat (AEI; en anglès Improvised Explosive Device, IED) és una bomba de fabricació artesanal. Aquest tipus d'explosius són habitualment emprats per forces irregulars sense estat: guerrilles o grups insurgents contra forces policials o d'un exèrcit convencional.[1] Els AEI poden estar fabricats o no amb material militar i solen tenir formes molt diferents, des de canonades emplenades d'explosiu fins a grans projectils d'artilleria connectats entre ells. A causa d'això, el mètode d'ús també és molt variable: cotxes bomba, atemptats suïcida, col·locats sota una carretera…[2] Tot i que aquest tipus d'element s'ha fet servir des de la introducció de la pólvora fou a la Guerra del Vietnam, per part dels soldats del Vietcong, on es va començar a usar tal com s'usen avui en dia. A partir de la Invasió de l'Iraq de 2003 i la Guerra de l'Afganistan els AEI guanyaran molta importància, arribant a ser una de les principals armes de la insurgència.[3] Els artefactes explosius improvisats també s'han fet servir contra civils en diversos atacs indiscriminats, els més destacables que han afectat Europa i els EUA són l'atemptat d'Oklahoma City (1995), els atemptats als trens de Madrid (2004) i els atemptats de Londres (2005).[2][4] A l'Estat espanyol s'anuncià el 2007 la creació d'un Centre d'Excel·lència contra Artefactes Explosius Improvisats, depenent de l'exèrcit,[5] que finalment es va crear a Hoyo de Manzanares, un municipi de la Comunitat de Madrid.[6] CaracterístiquesEls artefactes explosius improvisats solen ser fabricats amb diferents dissenys, mecanismes detonants i tipus d'explosius, cosa que els fa encara més perillosos si són detectats i han de ser desarmats. Per evitar ser detectats han estat fets de bidons de plàstic farcits amb explosiu i esquir-les. En altres casos són obusos o bombes aèries a els quals se'ls connecta un detonador. Poden tenir un detonador activat per control remot, raigs infrarojos, mecanisme temporitzador amb commutador de membrana (tipus forn de microones) o ressorts. En alguns casos diversos artefactes solen estar muntats per obtenir una explosió en cadena, per exemple a l'atac a un comboi o tren. HistòriaLa utilització de trampes explosives va lligada a la història militar des del començament de l'ús de la pólvora. En el segle xx existeixen antecedents de la seva utilització en l'anomenada guerra d'Hivern entre Finlàndia i la Unió Soviètica (1939-1940). Un altre exemple del seu ús coordinat a gran escala va ser en l'anomenada guerra del ferrocarril a Bielorússia durant la Segona Guerra Mundial entre 1943 i 1944,[7][8] en la qual van ser usats pels anomenats partisans per a descarrilar els trens alemanys.[9] Durant la guerra de Vietnam van ser usats pel Front Nacional d'Alliberament de Vietnam (Vietcong), utilitzant material militar nord-americà abandonat o sense fet esclatar.[10] A Irlanda del Nord, l'IRA Provisional (IRA) els va usar contra les tropes del Regne Unit durant l'anomenada Campanya de l'IRA Provisional 1969–1997.[11][12] A Afganistan, els anomenats muyahidins els van utilitzar entre 1978 i 1992 durant la guerra civil. Posteriorment, en la guerra a l'Afganistan de 2001 han estat utilitzats pels talibans. A Líban van ser usats per Hezbol·là contra les tropes de les Forces de Defensa Israelianes entre 1982 i 2000.[13] També van ser utilitzats contra l'exèrcit d'Israel en les anomenades Intifades (1987-1991) i (2000-2005).[14] A Txetxènia han estat utilitzats pels militants secessionistes contra Rússia en la primera guerra txetxena (1994-1996) i des de 1999. Han estat àmpliament utilitzats en la guerra civil siriana tant pels rebels com per l'Estat Islàmic (2011-actualitat) com també per les Unitats de Protecció Popular (YPG) en la seva estratègia de guerra de guerrilles contra l'ocupació turca a Afrin.[15] Més recentment, els AEI estan en ús a la invasió russa d'Ucraïna de 2022[16][17] i també s'han utilitzat per a assassinats.[18] Detecció d'Artefactes Explosius_by_X-ray.jpg) La tecnologia clàssica per excel·lència és la detecció de metalls orientada a la detecció d'elements detonadors fonamentalment. És una tecnologia molt madura la missió real de la qual és desviar tot objecte metàl·lic cap a la monitorització per raigs X. Són usats per a inspecció d'embalums, objectes de mà, maletes, contenidors, etc. Permet detectar la presència de massa explosiva. Proveeixen resultats òptims a una distància segura. Les forces militars, arreu del món, operen amb robots per a propòsits d'intel·ligència i per desactivar bombes a zones de combat. La policia utilitza robots per rebutjar IED en àrees urbanes, modes de transport i ubicacions abarrotades. En els darrers anys, ha evolucionat considerablement la tecnologia i s'han incorporat als equips convencionals diferents versions: tomografia computaritzada (imatges en 3D) per a equipatges de celler; energia dual, que permet diferenciar amb més precisió la densitat efectiva dels materials i, per tant, la identificació de determinats materials. Tipus Bàsicament, segons el tipus d'explosiu, de transport i on es detonen, els artefactes explosius improvisats es classifiquen en tres categories:[19]
 Elements d'un AEIEls AEI estan compostos per diferents components:
El material explosiuLa càrrega principal està composta per un explosiu potent. Moltes substàncies comunes poden servir com a explosiu: fertilitzants, peròxid d'hidrogen… Bàsicament, per dur a terme la reacció explosiva, només es necessita un combustible i un oxidant, que dona l'oxigen necessari per mantenir la reacció. La preocupació sobre els explosius líquids fou la raó per bandejar la quantitat de líquid que podia dur un passatger a un avió comercial.[2]  A la taula següent s'adjunten alguns exemples d'explosius fets servir com a AEI.[2]
Referències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artefacte explosiu improvisat |