El PUD i el Comitè Suprem Kurd van fundar el grup després dels enfrontaments de Qamishli de 2004, però no va ser fins quasi deu anys després que no s'activà.[8] Fruit de la signatura de l'acord d'Arbil entre el PUD i el Consell Nacional Kurd, l'ala armada esdevingué sota el comandament del Comitè Suprem Kurd, tot i que a la pràctica segueix sent la facció armada del PUD[10]— i és el responsable del manteniment de l'ordre i la protecció de les vides dels residents als barris kurds.[11][12][13]
Les UUP estan compostes per homes i dones de diverses comunitats de la regió kurda de Síria. Les UPP es consideren una milícia popular democràtica i celebra comicis interns per a escollir els seus comandants.[14] Si bé és cert que la composició és predominantment kurda, el grup ha anat atraient un nombre cada vegada major d'àrabs, incloent-hi milicians desafectes a la principal corrent opositora,[15] així com nadius de poblats àrabs i mixtos en territori controlat per les UPP que veuen el grup com la millor garantia per la seguretat regional.[16] Un nombre important de cristians no-kurds també lluita a les files de les UPP, tenint aquests lligams estrets amb la milícia assíriaSutoro i el Consell Militar Siríac. Les UPP són conegudes pel gran nombre de dones combatents.[17]
A la darreria de juliol de 2012, expulsaren les forces de seguretat governamentals de la ciutat de Kobani i prengueren Amuda i Afrin.[12][13][18] El desembre de 2012, les UPP consistien en vuit brigades. Algunes d'aquestes brigades operen a Afrin, Qamixli i Kobani.[19]
Després de l'expulsió d'un grup de gihadistes de la ciutat fronterera síria de Ras al-Ayn, el conflicte entre les UPP i els islamistes ha anat en augment.[20]
↑«Flight of Icarus? The PYD's Precarious Rise in Syria» (PDF) (en anglès). International Crisis Group, 08-05-2014. Arxivat de l'original el 2016-02-20. [Consulta: 12 octubre 2014]. «"El Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD) i la seva facció armada, les Unitats de Protecció Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG), dominen actualment tres enclavament kurds, llargs i discontinus, i gran part de territori amb la frontera turca"»
↑Daragahi, Borzou. «Iraqi Kurds send aid to Syrian counterparts» (en anglès). The Financial Times, 12-10-2014. [Consulta: 12 octubre 2014]. «Els principals defensors de Kobani pertanyen a un partit agermanat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan»
