|
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni Արտավազդ, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741. Per ser defensor del culte amb imatges fou reconegut com a emperador pel papa Zacaries I. Constantí no va acceptar aquesta usurpació i dos anys després va reunir un exèrcit que el va enderrocar. Va acabar els seus dies en un monestir i cegat. Unió amb la dinastia IsàuriaEra descendent d'una família noble d'Armènia.[1][a] Cap a l'any 713, l'emperador Anastasi II el va nomenar governador (estrateg) del tema d'Armènia, que abastava les antigues àrees del Pont, Armènia Menor i el nord de Capadòcia, amb capital a Amasea.[4] Després de la deposició d'Anastasi, Artavasdos va arribar a un acord amb el governador del tema dels Anatòlics, Lleó, per destronar el nou emperador Teodosi III.[5] Per refermar el pacte Lleó li va donar la seva filla Anna en matrimoni, cerimònia que es va celebrar a continuació de l'ascens al tron de Lleó, com a Lleó III, el març del 717. Artavasdos fou recompensat amb el títol de curopalata (majordom de palau) i també amb el de comes d'Opsici, sense perdre el control del càrrec d'estrateg que ja tenia.[6] Proclamació d'emperadorEl 741 va morir Lleó i li va succeir el seu fill Constantí V, anomenat Caballinus, fou un emperador iconoclasta i es va dedicar a la destrucció d'imatges a les esglésies, mentre que Artavasdos era partidari del culte amb imatges. Va aprofitar el descontentament del poble i mentre l'emperador era en campanya contra els àrabs, va preparar una revolta a Frígia.[7] Constantí va rebre notícies i va exigir ostatges al seu gendre (en concret els seus fills) però Artavasdos no els va voler donar i es va presentar al lloc on era Constantí amb un exèrcit, i el va derrotar. Constantí va fugir a la Frígia Pacatiana on va reunir tropes. Mentrestant Artavasdos va aconseguir el suport del patrici Teòfanes Monotes i d'Anastasi el patriarca de Constantinoble que van llençar el rumor que Constantí V era mort i Artavasdos fou proclamat emperador. Va ser reconegut pel Papa Zacaries. Va buscar, sense èxit, el suport dels àrabs i va restaurar el culte amb imatges. Al seu fill Nicèfor el va associar a l'imperi i a l'altre fill Nicetes el va enviar amb un exèrcit a Armènia. Constantí va rebre suport del poble dels isauris i el 743 va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a Sardes (maig del 743); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Comòpolis (Bitínia) batalla en la qual va morir Tigranes, un noble armeni cosí d'Artavasdos. Aquest darrer va fugir a Constantinoble on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a Nicomèdia. El 2 de novembre del 743 els assetjants dirigits per Constantí V van ocupar la capital i Artavasdos, el seu fill Nicèfor, i els seus principals suports foren fets presoners, enviats al monestir de Cora, on van ser cegats.[8] Anna, va anar al monestir per cuidar del seu marit i dels seus fills, on van ser enterrats quan van morir en data desconeguda.[9] Notes
Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artavasdos
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
