Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Muixel IV Mamikonian

Plantilla:Infotaula personaMuixel IV Mamikonian
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 775 Modifica el valor a Wikidata
Bagrevand (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Príncep d'Armènia
748 – 753
← Gregori II MamikonianSahak I Bagratuní → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Bagrevand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (748 (Gregorià)–753 (Gregorià))
Ixkhan Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
PareHrahat Mamikonian Modifica el valor a Wikidata
GermansGregori II Mamikonian Modifica el valor a Wikidata

Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian. Artavasdes Mamikonian va dirigir vers el 770 i el 771 una revolució nacional armènia que com a primer acte va matar el recaptador fiscal àrab del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts i Artavasdes va haver de fugir cap a Kartli. Muixel, parent seu, es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dvin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que Muixel va aconseguir amb només 200 homes. Muixel IV i Samuel Mamikonian van morir en la batalla de Bagrevand el 25 d'abril del 772 en què els armenis revoltats foren aplanats pels àrabs. Les seves terres del districte d'Arxarunik, el districte d'Aixots, el Taik oriental, i part del Taron, i altres antigues possessions de la família foren ocupades per Djahap al-Qaisi (fundador de la dinastia qaysita de Manazkert) el 772, menys Sassun i Bagrevand. Perduda Taron el 771, i la major part dels territoris el 772, els dos fills de Muixel es van refugiar a Vaspurakan, on Hamazasp Artsruní els va fer matar. Només una filla va conservar algun poder en casar-se amb el capitost àrab Djahap al-Qaisi, que volia la dona per legitimar el seu poder.[1]

Referències

  1. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9