|
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient. Era d'origen traci i va ascendir al tron per amistat amb l'emperador Justí II. Durant el seu govern (578 al 582) va haver d'aturar l'atac dels àvars, els perses i l'amenaça dels longobards. Mentre que alguns historiadors l'han considerat un bon administrador, altres creuen que a la seva mort les arques de l'Estat van quedar en una pobra situació per la seva generositat, pel que va invertir en l'ampliació del palau i per les moltes despeses en treves i guerres. La qüestió econòmica va formar part dels textos legals que va escriure: Va deixar sis constitucions (una s'ha perdut), que formen part de les 168 novellae; la més famosa fou Περὶ κουφισμῶν δημοσίων, 'Sobre la disminució de taxes'. Per la manca de fills mascles, li va succeir un general en qui confiava. ProcedènciaEra nadiu de Tràcia i el seu nom original era Tiberi Anici Traci.[1] El patriarca Eutiqui el va presentar al qui seria emperador Justí II, el qual li va aconseguir feina de notari a la cort de Justinià I.[2] Després fou comes excubitorum o capità de la guàrdia de Justí II (successor de Justinià I el 565), amb qui va tenir una relació d'amistat.[3] Servei en l'exèrcitEl 569, fou designat magister utriusque militiae amb instruccions d'atendre les demandes dels àvars i negociar amb ells. Tiberi va donar permís als àvars per establir-se en territori romà d'Orient, a la zona dels Balcans, a canvi de donar com a ostatges alguns àvars que fossin homes pertanyents a les famílies dels caps.[2] Justí II no va acceptar aquest acord i va exigir que els ostes fossin membres de la família del kan; proposta que els àvars tampoc van acceptar i es van mobilitzar per atacar Constantinoble, però van ser derrotats per les tropes de Tiberi el 570.[4] L'any següent va ser Tiberi el derrotat i va anar d'un pèl que no morís; llavors es va acordar una treva. Durant la treva una delegació d'àvars va anar a parlamentar amb l'emperador i a la tornada van ser atacats per un grup de lladres romans d'Orient, els àvars van reclamar justícia a Tiberi, el qual va localitzar els lladres i els va fer retornar el botí.[5] El 573, acabada la treva, Tiberi va dirigir les tropes romanes d'Orient contra els àvars a les regions del Save i el Danubi; primer fou derrotat en una batalla però es va recuperar i va aconseguir assegurar per l'imperi la possessió de Sírmium, a la confluència dels dos rius. Govern com a cèsar (574-578)El 574 Justí II va tenir una crisi nerviosa que va obligar a l'emperadriu a assumir les decisions. Sofia va reclamar la presència de Tiberi, que estava en una campanya militar contra els perses, per ajudar-la a governar mentre Constantinoble estava patint una plaga.[6] Tiberi i Sofia van acordar una treva d'un any amb els perses a canvi de pagar 45.000 nomismes.[3] En un moment de lucidesa, Justí el va nomenar cèsar, és a dir, successor. Va portar la part administrativa de l'imperi durant quatre anys. Tiberi va trobar dos tresors que Justí havia amagat sota unes lloses:el tresor de Narses i 1.000 centenaria, que equival a 100.000 lliures d'or o 7.200.000 nomismes, els quals va repartir entre els pobres, davant la consternació de Sofia.[7] Juntament als generosos donatius, va eliminar les taxes sobre el vi i el pa que havia instituït Justinià I i va prohibir la venda de càrrecs, mesura que el va fer molt popular. Va negociar una pau amb els àvars, a canvi de pagar 80.000 nomismes per any, mentre que els àvars acceptaven defensar la frontera del Danubi d'altres possibles invasors; això va permetre mobilitzar les tropes cap a l'Est on tenia pensat continuar la guerra amb els perses.[8] La guerra amb Pèrsia li va impedir reaccionar contra els longobards a Itàlia, però va poder conservar el territori que després fou l'Exarcat de Ravenna, i salvar el papa Pelagi II i Roma dels longobards, amb un oportú aprovisionament portat per una flota. Més endavant es va aliar amb Khildebert II, el rei dels francs, en contra dels longobards.[8] En la guerra contra Pèrsia el 576, el general Justinià va travessar el Bòsfor amb 150.000 homes per fer aixecar el setge de Teodosiòpolis a Armènia, defensada pel general Teodor. L'exèrcit incloïa nombrosos germànics i eslaus. Es va lliurar una gran batalla prop de Melitene en la qual els perses foren derrotats i molts es van ofegar al riu Eufrates quan fugien; el botí fou enorme i va incloure 22 elefants; Justinià va avançar fins a l'interior de Pèrsia i estava a punt de signar un tractat amb el rei Cosroes I quan un general persa va aconseguir una victòria en una batalla menor. El general anomenat Justinià fou cridat a la cort i per substituir-lo van nomenar Maurici (després emperador) que va adoptar l'antiga tàctica romana de romandre en camps fortificats i va passar l'hivern a Mesopotàmia (577 a 578).[9] Tiberi es va preocupar per apaivagar les disputes entre sectes cristianes (els calcedonis i els mofisites) nomenant a càrrecs neutrals i moderant les persecucions. Va destinar uns 200.000 nomismes a repartir-los entre els diferents caps dels àvars en un intent de dividir-los i evitar l'elecció d'un nou kan. Quan els eslaus van envair Il·líria, va traslladar un exèrcit format per àvars per obligar-los a retrocedir.[10] Ascens al tronJustí va morir el 5 d'octubre del 578, Tiberi va ascendir al tron i va agafar el nom complet de Flavi Constantí Anici Traci (Flavius Constantinus Anicius Thrax) sent conegut com a Tiberi II.[11] Sofia esperava casar-se amb Tiberi però quan aquest fou proclamat va presentar com a emperadriu a Anastàsia, amb la qui estava casat en secret des de feia algun temps. Sofia fou tractada correctament però no va oblidar aquesta circumstància i es diu que va induir al general Justinià a conspirar contra Tiberi. Quan el complot fou descobert, Sofia fou privada de tot poder i Justinià fou perdonat i va esdevenir un lleial amic de Tiberi.[12] Les victòries contra els perses van permetre a Tiberi centrar la seva atenció en els territoris de l'Oest. Va enviar tropes a Itàlia per reforçar els territoris de Ravenna i va recuperar el port de Classis.[10]Va formar una aliança amb una princesa visigoda d'Espània que estava incitant a la rebel·lió perquè se sentien indefensos davant els atacs dels moros. Vers el 578, l'exarca Gennadi[a] va derrotar el rei moro Gasmul dels mauritans.[10] Tiberi va intervenir en els assumptes dels francs, en l'antiga província de la Gàlia, que feia un segle que no mantenia contactes amb l'imperi.[11] Potser d'aquí va sorgir el personatge de ficció conegut com a l'emperador Lucius Tiberius de la llegenda artúrica, qui també va enviar emissaris després de cent anys sense relacions. El 579, era evident que l'imperi era massa extens i hi havien massa enemics que tenien l'exèrcit ocupat en molts llocs. Els àvars van aprofitar la manca de tropes als Balcans per assetjar Sirmium. Al mateix temps els eslaus van començar a emigrar cap a Tràcia, Macedònia i Grècia, cosa que Tiberi es va veure incapaç d'aturar, ja que els perses van reprendre les hostilitats. Per empitjorar la situació, les tropes començaven a donar símptomes d'esgotament i estaven inquiets perquè la paga els arribava amb retard.[13] Mort i successióEl 579 a Pèrsia, Ormazd IV va succeir a Cosroes i va començar altre cop la guerra. Maurici va derrotar els perses i va assolar part del país; el 580 va obtenir una gran victòria a la vora de l'Eufrates. El 581 va obtenir una nova victòria. Maurici va rebre els honors del triomf al seu retorn a Constantinoble. L'agost del 581 Tiberi II, la salut del qual anava de baixa, i que no tenia fills mascles, va casar Maurici amb la seva filla Constantina. A l'altra filla, anomenada Charito, la va casar amb el general Germà, que tenia relació de parentiu amb Tiberi. Maurici i Germà van ser nomenats cèsars, cosa que fa pensar que tenia intenció de dividir un imperi massa gran en dos; finalment això no va passar, ja que el 13 d'agost del 582 va nomenar august Maurici.[13] Va morir el 14 d'agost del 582, sembla que a causa d'un peix mal cuinat o enverinat i Maurici el va succeir.[14][15]
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiberi II Notes
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
