|
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii '[aquell] qui té cura del palau')[1] era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al segle xii.[2]  La primera referència, com a curapalati, a principis del segle v, en qualitat de funcionari o vir spectabilis, rang immediat sota el castrensis palatii (encarregat del manteniment del palau imperial, en l'Europa occidental majordom de palau).[3] Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer curopalata el seu nebot i hereu Justí II el 552, l'ofici prengué un nou significat,[4] i esdevingué una de les dignitats més altes, situant-se al costat de Cèsar i nobilissimus i, com aquestes, reservades inicialment per als membres de la família imperial. A diferència d'elles, però, més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al Caucas. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants i reis georgians ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies.[2][5] Segons el Cletorològion de Filoteu, escrit el 899, les insígnies del rang eren la túnica vermella, mantell i cinyell, que eren rebuts de mans de l'emperador romà i que significaven la promoció del receptor[6] Al segle xi i xii, la dignitat havia perdut importància[7] i era concedida com a títol honorífic a generals fora de la família imperial,[1] i les seves funcions van ser gradualment substituïdes pel protovestiari, la funció original del qual es limitava a la custòdia del guarda-roba imperial.[8] El títol sobrevisqué fins al període de la Dinastia dels Paleòlegs, però ja es va fer servir poques vegades.[1] Alguns curopalates coneguts són:
Referències
Bibliografia
Vegeu també |
