|
Miquel VI l'Estratiòtic
Miquel VI l'Estratiòtic (Μιχαὴλ ὁ Στρατιωτικός, Mikhaïl o Stratiotikós) fou emperador romà d'Orient del 1056 al 1057. El seu sobrenom vol dir 'guerrer' i fou un general destacat però va arribar ja vell al tron i no va tenir prou suport dels militars i governadors perifèrics, per tant va abdicar al cap d'un any. Ascens al tronSembla que era parent de Josep Bringas, un aristòcrata que va servir a la cort de Romà II,[1] i Miquel es va iniciar també com a buròcrata al servei de l'imperi,[2] en el càrrec de ministre de finances militars, d'on li va venir el sobrenom d'Estratiòtic.[3] L'emperadriu Teodora, per recomanació del seu conseller Lleó Paraspondilos, el va escollir com a successor, i així es va produir el 22 d'agost del 1056.[4] Revoltes i abdicacióUna mica després es va revoltar Teodosi, cosí de l'emperador Constantí IX Monòmac, però després de dura lluita pels carrers de la capital, va haver de deposar les armes i es va lliurar amb només pena de desterrament.[1] El famós general Catacaló fou cridat del seu govern a Antioquia i el va substituir Miquel, un cosí de l'emperador. Catacaló va tornar a la capital on va trobar gran nombre dels seus col·legues als quals l'emperador havia concedit petits honors i que esperaven millors recompenses, i tots van mostrar la seva desafecció cap a l'emperador davant de Catacaló. Es va iniciar així una conspiració militar i els descontents van enviar una delegació a Isaac Comnè que vivia a Castamone a Paflagònia, demanant-li acceptar el tron, cosa que va fer després d'alguns dubtes.[3] Quan Miquel va intentar aturar la conspiració amb les armes i amb intrigues, fou derrotat en la batalla del riu Hades (batalla de Petroe).[5] Miquel va provar d'arribar a un acord enviant a Miquel Psel·los com a negociador. Va oferir d'adoptar Isaac i donar-li el títol de cèsar, però no ho van acceptar i finalment va abdicar el 31 d'agost.[6] Llavors es va retirar a un convent. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
