Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Arròs amb fesols i naps

Infotaula menjarArròs amb fesols i naps
Caldera al foc
Característiques
País d'origenPaís Valencià
On es menjaHorta, Marina Alta, Marina Baixa, Safor, Ribera Baixa, Ribera Alta
GastronomiaCuina del País Valencià
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfesol, nap

L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera,[1] la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per com de contundent que és, és molt comú gaudir-lo a les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un àpat comunitari i un esdeveniment festiu.

Tradicionalment es cuina en un calder alt i metàl·lic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "napicol") i l'arròs. També s'hi pot incorporar carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ja que com més al nord de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví perquè el resultat final siga menys greixós, i en altres zones properes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.[2]

Cuinant caldera a Massalfassar.

Referències

  1. «:: Xativa :: Descubriendo la capital de la costera». [Consulta: 11 desembre 2022].
  2. Lasprovincias.es 09/10/2007. "Arròs amb fesols i naps" en Godella (castellà)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9