|
Arquebisbat de Sarajevo
TerritoriL'arxidiòcesi comprèn la part oriental de Bòsnia. La seu arxiepiscopal és la ciutat de Sarajevo, on es troba la catedral del Sagrat Cor de Jesús. El territori de la diòcesi s'estén sobre 22.401 km², i està dividit en 155 parròquies. HistòriaEn un origen el territori de l'actual arxidiòcesi pertanyia a la jurisdicció de la diòcesi de Sirmio i de l'arxidiòcesi de Salona (avui l'arquebisbat de Split-Makarska). Després de la invasió dels àvars, la diòcesi de Sirmio perdé importància i el territori bosnià començà a gravitar al voltant de les diòcesis dàlmates. La diòcesi de Bòsnia va ser erigida el segle xi, i originàriament era sufragània de l'arquebisbat d'Antivari, però vers el 1120 passà a formar part de la província eclesiàstica de Ragusa. A la segona meitat del segle xii s'inicià la influència dels metropolitans de Kalocsa, que es va fer més forta amb el trasllat de la seu, al voltant del 1250, de Brdo, prop de l'actual Sarajevo, fins a Đakovo a Eslavònia. El 1463 Bòsnia va caure sota l'ocupació otomana, que el 1537 conquerí Đakovo. L'Església catòlica resistí sobretot gràcies a l'obra dels franciscans, que celebraven en secret i van tenir molts màrtirs entre les seves files. Mentrestant, molts bosnians catòlics emigraren vers l'Ístria i Burgenland; i alguns travessaren l'Adriàtic i s'establiren sobretot a Molise. El 1735 es restablí la jerarquia catòlica amb l'erecció del vicariat apostòlic de Bòsnia, que estenia la seva jurisdicció sobre tota la regió de Bòsnia i Hercegovina, a excepció dels territoris meridionals, que estaven sotmesos a la seu de Trebinje. El 1846 el vicariat de Bosnia cedí una part del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic d'Hercegovina. Després que Bòsnia caigués sota l'administració de l'Imperi Austrohongarès el 1878, el vicariat apostòlic va ser elevat al rand d'arxidiòcesi metropolitana pel Papa Lleó XIII mitjançant la butlla Ex hac augusta del 5 de juliol de 1881. Amb aquesta butlla també s'erigien les diòcesis sufragànies de Banja Luka i de Mostar-Tomislavgrad. Aquesta darrera tenia l'origen en l'elevació del vicariat apostòlic d'Hercegovina i el 8 de juliol de 1890 va ser unida a la diòcesi de Trebinje-Mrkan. La guerra de Bòsnia, que resultà en el setge de Sarajevo, impactà greument sobre l'arxidiòcesi. Després de la guerra, es van haver de reparar moltes esglésies i capelles malmeses. El problema més gran va ser l'èxode de croats, que causà que la població catòlica de la diòcesi caigués a menys de la meitat del que havia estat abans de la guerra, passant de prop de 528.000 persones a només 200.000. Cronologia episcopal
Sants, Beats i Venerables de Sarajevo
EstadístiquesA finals del 2014, la diòcesi tenia 192.467 batejats sobre una població d'1.900.000 persones, equivalent al 10,1% del total.
Referències
Enllaços externs
Pàgina oficial de l'arxidiòcesi] (italià)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
