|
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
 L'arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel. TerritoriL'arxidiòcesi comprèn a la Gran plana meridional d'Hongria. La seu arxiepiscopal és la ciutat de Kalocsa, on es troba la catedral de l'Assumpció de Maria Verge. A Kecskemét es troba la cocatedral de l'Ascensió del Senyor. El territori s'estén sobre 8.372 km², i està dividit en 127 parròquies. HistorialLa diòcesi de Kalocsa i Bács va ser erigida el 1010 pel rei Esteve I d'Hongria. Es creia que Kalocsa i Bács eren seus independents, units després, però estudis més recents han comprovat que es tracta d'una seu única, els bisbes del qual ara residien tant a Kalocsa com a Bács. A les dues localitats hi havia diferents capítols. El 1135 la diòcesi de Kalocsa i Bács fou elevada a la condició d'arxidiòcesi metropolitana i l'elecció dels arquebisbes es reservà als capítols units, en una assemblea que tenia lloc a una tercera ciutat. Fins i tot la qüestió de l'elevació com a seu metropolitana és controvertida: Asztrik ja gaudia del títol d'arquebisbe, que es troba a Fabiano, el cinquè bisbe. Alguns estudiosos sostenen que la metròpoli de Kalocsa i Bács es va estendre al segle xi a les diòcesis de Bihar (l'actual bisbat de Gran Varadino dels Llatins) i Transsilvània (avui arquebisbat d'Alba Iulia), a la qual es va afegir la diòcesi de Csanád (avui bisbat de Szeged-Csanád). La importància de la seu es va confirmar el 1175, quan, atès que la seu d'Esztergom estava vacant, va recaure en l'arquebisbe de Kalocsa per coronar el rei Béla III d'Hongria. L'esdeveniment es va repetir el 1204 quan l'arquebisbe Jan va coronar Ladislau II. El 1212 es va sancionar el dret dels arquebisbes de Kalocsa a la coronació en cas d'absència o rebuig de l'arquebisbe d'Esztergom. Uns anys més tard, l'arquebisbe Ugrinus va establir el primer gran hospital a Kalocsa i el 1229 va afegir la diòcesi de Sírmium a les seves sufragànies. La nova diòcesi va ser un baluard en la lluita contra els patarens, heretges generalitzats a Bòsnia; els arquebisbes es comprometien a oposar-se a la difusió de les seves doctrines. El mateix arquebisbe Ugrinus va tenir l'honor de coronar Andreu II d'Hongria. Després va caure en batalla contra els tàtars el 1241. L'activitat missionera desenvolupada a Valàquia a partir del segle xiii pels ordes mendicants franciscans i dominics va propiciar la creació de les diòcesis d'Argeș i Severino, respectivament el 1381 i el 1382, que van ser assignades com a sufragànies a la metròpoli de Kalocsa. Al segle xv, dues figures destacades van seure a la càtedra de Kalocsa: Andrea Brenti, que va tenir un paper important en la preparació del Concili de Constança i István Várdai, figura típica d'un bisbe renaixentista, un home de gran cultura humanista, que va portar a Kalocsa la influència. del Renaixement italià i després va ser creat cardenal. La seva tasca a Kalocsa va ser intensa i orgànica: va celebrar el sínode diocesà, va establir la visita pastoral a les parròquies, va dirigir la seva atenció a la formació del clergat, va enviar clergues joves a universitats europees, va fundar una biblioteca i també es va ocupar dels ingressos de l'arxidiòcesi. El 1526 l'arquebisbe franciscà Pál Tomori va dirigir l'exèrcit a la batalla de Mohács, en la qual va morir. La derrota va marcar la conquesta otomana i la decadència de l'arxidiòcesi; els arquebisbes sota el jou dels turcs ja no podien exercir les seves funcions. Tanmateix, la Santa Seu va continuar nomenant arquebisbes per a aquesta seu, considerant-la alhora una terra de missió confiada als franciscans, que també van tenir cura dels cristians que van emigrar a aquesta regió des de Dalmàcia després del 1550. La jurisdicció arxiepiscopal real es va interrompre durant tot el període de dominació turca i es va restablir durant l'episcopat del cardenal Leopold Karl von Kollonitsch durant l'última dècada del segle xvii. Va ser el seu successor Pál Szécsényi qui va construir un palau per a la cúria i va construir una església parroquial, mentre que el seu successor Imre Csáky va fer construir la catedral. Malgrat aquests esforços, el 1733 l'arquebisbe Gabriel Herman Antun Patačić va trobar que l'arxidiòcesi encara estava reorganitzada: va ser ell qui va establir el seminari diocesà i va restaurar el capítol de la catedral. Després del tractat de Trianon, el 10 de febrer de 1923, la regió de Bačka que es trobava al regne de Iugoslàvia va ser retirada de l'arxidiòcesi i constituïda en administració apostòlica, que es va convertir en la diòcesi de Subotica el 1968. A partir d'aquest moment l'arxidiòcesi va assumir l'únic nom de Kalocsa. El 31 de maig de 1993, la diòcesi prengué el nom actual sota la butlla Hungarorum gens del papa Joan Pau II. Cronologia episcopal
EstadístiquesA finals del 2016, la diòcesi tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 persones, equivalent al 68,8% del total.
Notes
Fonts
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
