Els armenis de Rússia o armenis russos ([n 1] són una de les minories ètniques més grans del país i la comunitat més gran de la diàspora armènia fora de la República d'Armènia. El cens rus de 2010 va reportar 1.182.388 armenis al país. Hi ha altres estimacions que diuen que la població ètnica armènia a Rússia és en realitat més gran que 2 milions. Els armenis viuen en diverses regions, incloent-hi Moscou, Sant Petersburg, el krai de Krasnodar i el Caucas del Nord, arribant tan lluny com fins a Vladivostok a l'est.
D'acord amb la Unió d'Armenis Russos, hi ha 2,5 milions d'armenis vivint a Rússia avui en dia. D'acord amb la mateixa font, al voltant de 850.000 són immigrants d'Armènia, 350.000 de l'Azerbaidjan i 250.000 de Geòrgia, incloent-hi 100.000 d'Abkhàzia i 180.000 de l'Àsia central, principalment de Tadjikistan i Turkmenistan.[4]
El govern rus està encoratjant als armenis a immigrar i instal·lar-se a Rússia i està proveint incentius financers i de residència.[5]
El cens de 2010 de Rússia estima el nombre d'armenis a Moscou en 106.466. Uns altres 63.306 armenis vivien a l'óblast de Moscou en aquell moment. Hi ha diverses estimacions sobre el nombre d'armenis a Moscou: 400.000,[18] 600.000,[19] 1.000.000.[20][21] Es considera amb freqüència a Moscou com la comunitat armènia més gran a fora d'Armènia.
Sant Petersburg
El 1708 van arribar els primers armenis a Sant Petersburg, i el 1710 ja existien a la ciutat «oficines armènies» El 1730, sota el lideratge del mossèn Ivan Sheristanova es va crear la primera parròquia armènia de l'Església Apostòlica Armènia.
Durant tot el segle xx la població armènia de Sant Petersburg ha anat creixent de forma contínua. El nombre d'armenis a Sant Petersburg va créixer de 1.759 el 1926 a 19.164[10] el 2002.
D'acord amb el cens soviètic de 1989 el 47% dels armenis parlen l'armeni com a llengua nativa, mentre que el 52% parlen el rus. Al mateix temps la major part dels armenis parlen de forma fluida el rus. Aproximadament la meitat dels armenis tenen educació superior i, consegüentment, un estatus social alt.[22]
A un cens anterior de 1989, el territori de Kranodar era la llar de més de 182.000 armenis (un 34,2% del total d'armenis a l'URSS). Durant el període entre els censos de 1989 i 2002, els armenis es van convertir en el segon grup ètnic després dels russos a Krasnodar.
Rostov
Històricament, la regió del Don era la llar de la comunitat més gran d'armeni al territori del que és avui en dia la Federació Russa. El armenis van ser relocalitzats des del Kanat de Crimea sota les ordres de Caterina la Gran i van fundar diversos assentaments al voltant del territori de l'actual Rostov del Don (sent el més gran Nakhitxevan del Don, fusionat amb la ciutat de Rostov del 1928). Els armenis encara constitueixen la majoria de la població al districte de Myasnikovsky. El 2010 Rostov del Don tenia la tercera població més gran de totes les ciutats russes (després de Moscou i Sotxi al krai de Krasnodar).
Movses Silikyan (1862–1937), General major de l'Exèrcit Imperial Rus
Mikhaïl Loris-Melikov (1825–1888), General de Cavalleria, Ministre de l'interior a Rússia (1880-1881)
Anastas Mikoian (1895–1978), Home d'estat i diplomàtic, primer cap de diputats al Consell de Ministres de la Unió Soviètica (segon càrrec més important a la Unió Soviètica) des de 1955 a 1964
Ivan Bagramian (1897–1982),Mariscal de la Unió Soviètica
Hamazasp Babajanian (1906–1977), Mariscal en Cap de les forces mecanitzades de l'URSS, Heroi de la Unió Soviètica
Ivan Issakov (1894–1967), comandant militar, cap de l'Estat Major de l'Armada Soviètica, ministre adjunt de la Marina de la URSS i va ocupar el rang d'Almirall de la Flota de la Unió Soviètica
