Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alba Longa

Plantilla:Infotaula indretAlba Longa
(la) Alba Longa Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusciutat antiga
estat desaparegut
ciutat estat Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 44′ 49″ N, 12° 39′ 01″ E / 41.74691°N,12.65026°E / 41.74691; 12.65026
Història
Creaciósegle XII aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició673 aC Modifica el valor a Wikidata

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Era la principal ciutat del Latium i exercia una certa hegemonia a la Lliga Llatina.

Alba Longa havia estat el centre polític i religiós de tots els pobles llatins. Prop d'Alba, en el Mont Cavo, hi havia el santuari federal dedicat a Júpiter Latiar. No és estrany, doncs, que Alba Longa fos triada per la tradició per tal que fos l'escenari ideal d'alguns dels més importants esdeveniments.

La seva història és llegendària: fundació per Ascani (també anomenat Iulius) fill d'Enees, heroi troià. Fou governada per la ''gens Silvia'' a la qual suposadament pertanyia Ròmul, el fundador de Roma.

Es creu que almenys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colònies d'Alba: Nomentum, Gabii, Fidenae, Collatia, Pometia, Castrum Inui, Bola i Cora.[1] Si bé alguns escriptors fan a Alba Longa la cap de la confederació a l'època de la submissió de la confederació per Roma, per una relació de ciutats sotmeses molt més antiga se suposa que Alba fou cap d'una lliga de petites ciutats i colònies que després va quedar integrada en la major Lliga Llatina.

Durant el regnat del rei Tul·li Hostili (673-642 aC) va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l'annexió de la segona ciutat per la primera després del llegendari combat dels Horacis i Curiacis i la seva destrucció uns anys després com a càstig per la traïció del rei i general Meci Fufeci. Només van restar els temples que encara existien en temps d'August.[2]

Referències

  1. Estrabó Geografia V,3.2
  2. Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, 1874, p. 530. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9