Medicina espacialLa medicina espacial és la pràctica de la medicina sobre els astronautes en l'espai exterior mentre que la higiene astronàutica és l'aplicació de la ciència i la tecnologia per prevenir o controlar l'exposició als perills que poden causar una mala salut de l'astronauta. Ambdues ciències treballen conjuntament per assegurar que els astronautes treballin en un ambient segur. El principal objectiu és descobrir com de bé i per quanta durada les persones poden sobreviure a condicions extremes en l'espai, i com de de pressa poden adaptar-se a l'ambient de la Terra a la seva tornada. Les conseqüències mèdiques com la ceguesa i l'osteoporosi s'han associat als vols espacials humans.[2][3] HistòriaHubertus Strughold (1898–1987), un antic metge i fisiòleg nazi va ser portat als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial com a part de l'Operation Paperclip.[4] Ell va encunyar el terme medicina espacial ("space medicine") l'any 1948 i va ser el primer i únic professor de Medicina Espacial a l'School of Aviation Medicine (SAM) a Randolph Air Force Base, Texas. L'aeromedical library at Brooks AFB va rebre el seu nom l'any 1977, però més tard va canviar de nom quan quan els judicis del tribunal Nuremberg van enllaçar Strughold amb experiments mèdics cruels al camp de concentració de Dachau.[5] Efectes dels viatges espacials
Referències
Enllaços externs
|