Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Adroguer

Infotaula ocupacióAdroguer
Ca l'Adroguer Nou a Solsona, un exemple de negoci d'adroguer del 1517. Modifica el valor a Wikidata
Tipus d'ocupació
ausbildungsberuf Modifica el valor a Wikidata

L'adroguer era el propietari, el botiguer o el despatxant d'una adrogueria. Aquest establiment era especialitzat a vendre al detall els productes típics d'ultramar i les colònies com ara les espècies (pebre, canyella, safrà, etc.), el sucre o el cacau. Tots aquests tenien en comú que eren fàcils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.

La referència més antiga del terme en català és del segle xiv com a «mercaders de drogues», i no seria fins al xvi que es normalitzaria el terme «adroguer», mentre que en llatí és habitual el terme aromatarii.[1]

Durant l'edat mitjana i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'edat moderna, aquest ofici sovint conformava el col·legi amb els candelers. A Mallorca, les funcions dels adroguers requeien sota el col·legi dels sucrers i candelers.[2] Al segle xvi ambdós oficis començaren a ser classificats a l'estament dels artistes en comptes del dels menestrals.[3] A Barcelona se separaren ja durant la baixa edat mitjana; el 1562 els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle xvii es constituïren en un col·legi propi.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 10
  2. Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 99-102. 
  3. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 66; entrada: "artista"
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9