ca 384 aC

384 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	384 aC (ccclxxxiv aC)
Islàmic	1036 aH – 1035 aH
Xinès	2313 – 2314
Hebreu	3377 – 3378
Calendaris hindús	-328 – -327 (Vikram Samvat); 2718 – 2719 (Kali Yuga)
Persa	1005 BP – 1004 BP
Armeni	-
Rúnic	-133
Ab urbe condita	370
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
	410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
	387 aC 386 aC 385 aC - 384 aC - 383 aC 382 aC 381 aC

El 384 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Maluginense, Publícola, Camil, Rufus, Cras i Capitolí (o, més rarament, any 370 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «384 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

Atenes signa un tractat de mútua ajuda amb l'illa de Quios.^[2]
Cotis I és nomenat rei dels odrisis de Tràcia.^[3]
Dicó, un atleta grec nascut a Caulònia, va guanyar a la cursa a peu en els Jocs Pitis per cinc vegades, tres als Jocs Ístmics, quatre als Jocs Nemeus, i als Jocs Olímpics dues vegades a la categoria d'homes i una a la de nois joves. Una de les seves victòries va ser aquest any, el 384 aC, i les altres en dates no llunyanes però desconegudes.^[4]^[5]

Antiga Roma

Dionisi el Vell ataca la ciutat etrusca de Pirgos atret per les riqueses del temple. Va sorprendre la ciutat de nit i va saquejar el temple, i Diodor de Sicília^[6] diu que el botí va pujar a 1000 talents. Es creu però que els habitants de Pirgos es dedicaven sovint a la pirateria, i que l'assalt al temple va ser una represàlia.^[7]
Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Servi Corneli Maluginense, Publi Valeri Potit Publícola, Marc Furi Camil, Servi Sulpici Rufus, gai Papiri Cras i Tit Quinti Cincinnat Capitolí.^[8]
Marc Manli Capitolí, que ja havia fet un intent l'any anterior (385 aC), va ordenar l'aixecament dels plebeus,^[9] però els tribuns consulars van actuar el van detenir i el van acusar d'alta traïció (majestas). Portat davant del poble al camp de Mart i després a la cova Petelina prop de la porta Flumentana (ja que des del Camp de Mart es veia el Capitoli que Manli havia salvat). Va ser condemnat a mort i tirat des de la roca Tarpeia.^[10]

Naixements

Aristòtil, filòsof.^[11]
Demòstenes, polític i orador grec.^[12]

Referències

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Harding, Phillip (ed.). From the end of the Peloponnesian War to the Battle of Ipsus. Cambridge: Cambridge University Press, 1985, p. 44. ISBN 9780521234351.
↑ Sears, Matthew A. Athens, Thrace, and the shaping of Athenian leadership. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, p. 65. ISBN 9781107030534.
↑ Antologia palatina, XIII, 15
↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 3
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 14
↑ Smith, William (ed.). «Pyrgi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 gener 2024].
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 18
↑ Apià, liber Italicus, fragmentum IX.
↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI 14-20
↑ Böckh, August. August Boeckh's gesammelte kleine Schriften vol. VI. Leipzig: B.G. Teubner, 1871, p. 195.
↑ Boullée, Auguste-Aimé. Vie de Démosthène : avec des notes historiques et critiques et un choix des jugemens portés sur son caractère et ses ouvrages. París: A. Poilleux, 1834, p. 3.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 384 aC

[1] Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.

[2] Harding, Phillip (ed.). From the end of the Peloponnesian War to the Battle of Ipsus. Cambridge: Cambridge University Press, 1985, p. 44. ISBN 9780521234351.

[3] Sears, Matthew A. Athens, Thrace, and the shaping of Athenian leadership. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, p. 65. ISBN 9781107030534.

[4] Antologia palatina, XIII, 15

[5] Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 3

[6] Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 14

[7] Smith, William (ed.). «Pyrgi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 gener 2024].

[8] Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 18

[9] Apià, liber Italicus, fragmentum IX.

[10] Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI 14-20

[11] Böckh, August. August Boeckh's gesammelte kleine Schriften vol. VI. Leipzig: B.G. Teubner, 1871, p. 195.

[12] Boullée, Auguste-Aimé. Vie de Démosthène : avec des notes historiques et critiques et un choix des jugemens portés sur son caractère et ses ouvrages. París: A. Poilleux, 1834, p. 3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]