Mapa esquemàtic de Roma amb el Camp de Mart fora de la Muralla Serviana, la línia vermella
El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li. Estava envoltada al sud pel turó Capitoli i a l'est pel turó Pincià (Mons Pincius); el límit oest el formava el riu Tíber. El nom prové de l'existència d'un antic santuari dedicat a Mart que datava dels temps del rei Numa Pompili. Un nou temple a Mart fou erigit el 388 aC pel tribúQuint Cecili Metel Macedònic, per complir amb la promesa feta dos anys abans durant la invasió dels gals. Actualment la zona està totalment edificada i és el nom del districte IV de la ciutat.
A l'antiguitat
A l'antiguitat era una àrea d'uns 2km², consagrada al déu Mart i destinada a l'entrenament de l'exèrcit. Dins d'aquest espai hi havia dues zones amb nom propi i dos santuaris:
el Tarentum, on s'entrenaven els guerrers que anaven a cavall [1]
el Trigarium, on entrenaven els carros arrossegats per una triga («tres cavalls»)[2]
La llegenda diu que aquí hi havia una depressió a la banda meridional anomenada palus Caprae («el pantà de la cabra») on es troba actualment el Panteó, va ascendir als cels el primer rei de Roma, Ròmul.[4]Tarquini el Superb se'n va apropiar dels terrenys i els va fer servir per sembrar cereals. Segons una llegenda, durant la revolta que va causar la caiguda en desgràcia d'aquest rei, es van llançar al riu les garbes de blat que s'havien collit d'aquell camp i així es va formar l'illa Tiberina.[5] Amb el començament de l'època republicana, el Camp de Mart va tornar a ser de titularitat pública i es va dedicar de nou al déu Mart. Va ser la seu de la comitia centuriata, l'assemblea popular, preferida a altres llocs amb la mateixa funció, ja que per a seva amplitud permetia que les votacions es fessin més ràpidament.[6]
Al sud del camp de Mart hi havia una zona destinada a rebre els ambaixadors d'altres ciutats, perquè estava també fora del pomerium.[7] Aquesta zona, incloent el santuari de Mart, es va separar del camp de Mart l'any 221, va rebre el nom de Circ Flamini, pel qui ho va idear (Gaius Flaminius Nepos) i es va monumentalitzar edificant temples dedicats als déus dels visitants.[8] La separació entre el circ Flamini i el camp de Mart era la via Lata, (actual via del Corso).[9] l'antic santuari de Mart es va refer el 388 aC per iniciativa de Quint Cecili Metel Macedònic i es va transformar en un temple de gran bellesa.
L'esplanada del Camp de Mart havia començat a perdre espai amb la construcció l'any 55 aC del Teatre de Pompeu, el primer teatre fet d'obra que va tenir la ciutat.[10] En temps d'August es va afegir la Saepta Julia, un edifici per situar les meses electorals.[11][12]
També en època d'August, el cònsol i arquitecte Marc Vipsani Agripa va introduir alguns canvis:[13]
Probablement a Calígula es deu la construcció d'un temple dedicat a Isis. En temps de Neró es van construir unes altres termes i un pont.[22]
El Camp de Mart va quedar afectat pel Gran incendi de Roma, però fins a l'any 80 l'emperador Domicià no va encomanar obres de reparació, afegint després la construcció d'un estadi (l'actual Piazza Navona); també va encomanar la construcció del Temple d'Adrià,[23] una columna dedicada a l'emperador Antoní Pius i una altra dedicada a Marc Aureli.
En l'època papal
En l'època que la ciutat de Roma va ser governada pels papes, el camp de Mart es va convertir en el districte més poblat de la ciutat: alguns s'hi van traslladar perquè després de la guerra gòtica del segle vi els aqüeductes que proveïen aigua a la ciutat van quedar inservibles i aquesta zona més propera al riu resultava un lloc més apte per viure; a més durant l'edat mitjana molts peregrins que venien a visitar l'església de sant Pere del Vaticà escollien aquest districte per allotjar-s'hi.
El Camp de Mart era travessat per la processó que conduïa cada papa acabat d'escollir, des de l'església de sant Pere fins a la residència oficial dels papes, que en aquell temps era la Basílica de Sant Joan del Laterà. En aquesta època la via Lacta va esdevenir un carrer molt important perquè, unida a la via flamínia i la via cassia, eren l'enllaç amb la Porta del Poppolo, la sortida o entrada que connectava amb els països del nord d'Europa.
En l'època papal, les parets exteriors del Panteó es van despullar de marbre per aprofitar-lo en altres construccions.
Algunes transformacions del Camp de Mart ordenades pels papes van ser:
El papa Pau II (1464 - 1471) va rectificar i alliberar el traçat de la via Lata, la qual va canviar de nom per "via del Corso".
El papa Juli II (1503 - 1513) va idear el sistema de carrer amb sentit únic que hi ha en l'actualitat seguint la riba del riu: la via Giulia per la riba esquerra (zona del Camp de Mart) i la via della Lungara per la riba dreta (zona del Trastevere i el Vaticà).
El papa Lleó X, el 1518 va fer el traçat d'un nou carrer, la via Leonia,(després se li va canviar el nom er via Ripetta) que comunicava directament el pont Sant'Angelo amb la porta del Popolo.
El papa Climent VII, entre el 1523 i el 1527, va encomanar l'allargament de l'actual carrer Babuino, cosa que va afavorir la urbanització del districte de Trevi, una zona que en aquell moment era marginal.
El papa Pau III (1534 - 1549) va continuar el traçat del papa Climent fins a aconseguir el "Piccolo Tridente", una sèrie de tres carrers que confluïen al pont de Sant'Angelo.
L'any 1570 van encarregar el restabliment de l'aqüeducte Verge. També a l'ona van fer construir esglésies i palaus que eren les residències privades dels papes, però per altra banda van despullar el revestiment de marbre d'edificis antics com el Panteó per emprar-lo en les seves obres. A més van afegir alguns obeliscs.
Època actual
L'actual districte anomenat Camp de Mart inclou l'antiga zona així dita més la zona del circ Flamini.
Els diversos elements del districte són aquests:
Carrers
Via Bocca di Leone
Via Borgognona
Via dei Condotti
Via del Babuino
Via del Corso
Via della Croce
Via dei Prefetti
Via di Ripetta
Via Gregoriana
Via Margutta
Via Sistina
Via Tomacelli
Via Vittoria
Places
Obelisc situat al davant del Panteó
Piazza del Popolo
Piazza di Spagna
Piazza Nicosia
Palaus
Palazzo Borghese
Palazzo Firenze
Palazzo Ruspoli
Palazzo Capilupi
Palazzetto Zuccari
Palazzo Gabrielli-Mignanelli
Palazzo Incontro
Palazzo Nainer
Esglésies
Santa Maria del Popolo
Santa Maria dei Miracoli
Santa Maria in Montesanto
Trinità dei Monti
San Rocco in Augusteo
Santi Ambrogio e Carlo al Corso
Gesù e Maria
San Girolamo dei Croati
Sant'Antonio in Campo Marzio
Santa Lucia della Tinta
Santa Maria della Concezione in Campo Marzio
Santa Maria Portae Paradisi
Sant'Ivo dei Bretoni
San Gregorio Nazianzeno
San Nicola dei Prefetti
Sant'Atanasio
Santissima Trinità degli Spagnoli
Santi Cecilia e Biagio
San Giacomo in Augusta
Resurrezione di Nostro Signore Gesù Cristo
San Giovanni Battista de La Salle
San Gregorio dei Muratori
Santi Giorgio e Martiri inglesi
Ognissanti
Santi Giuseppe e Orsola (desconsagrada)
Santissimo Sacramento di San Lorenzo in Lucina (desconsagrada)
San Trifone in Posterula (destruïda)
Jardins del Pincio, font de la Verge
Vil·les i jardins
Pincio
Vil·la Medici
Casina Valadier
Referències
↑John H. Humphrey, "Roman Circuses: Arenas for Chariot Racing", ed.University of California Press, 1986, p. 544, 558; Auguste Bouché-Leclercq, "Manuel des Institutions Romaines" ed.Hachette, 1886, p. 558, 560
↑Catàleg CIL 6.31545; Inscriptiones Latinae Selectae 5926; Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome" ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 401
Jon Albers. "Campus Martius. Die urbane Entwicklung des Marsfeldes von der Republik bis zur mittleren Kaiserzeit". Wiesbaden: ed. Reichert, 2013. ISBN 978-3-89500-921-1.
Mauro Quercioli. "RIONE IV. CAMPO MARZIO in I Rioni e i Quartieri di Roma", vol. 2. Newton Compton Editori, 1989.
Claudio Rendina, Donatella Paradisi. "Le strade di Roma, vol. 1". Roma: Newton Compton Editori, 2004. ISBN 88-541-0208-3.
_-_nieches,_Viale_Gabriele_D%27Annunzi,_Pincio,_Rome.jpg)
.svg)