387 aC

387 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	387 aC (ccclxxxvii aC)
Islàmic	1040 aH – 1038 aH
Xinès	2310 – 2311
Hebreu	3374 – 3375
Calendaris hindús	-331 – -330 (Vikram Samvat) 2715 – 2716 (Kali Yuga)
Persa	1008 BP – 1007 BP
Armeni	-
Rúnic	-136
Ab urbe condita	367
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
390 aC 389 aC 388 aC - 387 aC - 386 aC 385 aC 384 aC

El 387 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Mamercí, Cursor, Lanat i Publícola (o, més rarament, any 367 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «387 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Antàlcides, polític i diplomàtic espartà, que havia estat enviat a l'Àsia Menor com a comandant d'una flota (ναύαρχος, navarc) i com ambaixador l'any 388 aC, va negociar amb Tiribazos, un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia, un tractat de pau entre Esparta, Atenes i l'Imperi Aquemènida, tractat conegut amb el nom de la Pau d'Antàlcides, un acord general de pau imposat per Pèrsia, però sota influència de les conveniències d'Esparta.^[2]
• Tiribazos va convocar als diferents estats grecs i als espartans, amb gran alegria per part de tots pel fet que la Pau d'Antàlcides suposava posar fi a la guerra, i va proposar els acords de pau. Va ser comunicada als estats grecs l'hivern del 387 aC al 386 aC. Esparta i Atenes van acceptar l'acord el 386 aC, i fins més tard no el van signar Tebes i el govern unit d'Argos i Corint.^[3]
• Plató, filòsof, compra, fora de les muralles d'Atenes, una propietat que dedica a les Muses i bateja amb el nom d'Acadèmia. Comença a donar lliçons sobre filosofia.^[4]

• Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, després d'un setge d'onze mesos, ocupa la ciutat de Règion.^[5]
• L'illa d'Issa, la més allunyada de la costa de Libúrnia, es ocupada per Dionisi el Vell, per assegurar-se el domini de la mar Adriàtica, ajudat per la gent de Paros. Va fundar una colònia a l'illa.^[6]

• Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Gai Sergi Fidenat, Luci Emili Mamercí, Luci Papiri Cursor, Luci Meneni Lanat i Luci Valeri Publícola.^[7]
• Enfrontament entre la República Romana i els gals en la batalla de l'Àl·lia, que va portar al saqueig de Roma pels gals^[8] encapçalats per Brennus. Algunes fonts situen aquesta batalla l'any 390 aC.^[9]