|
El 386 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Camil, Maluginense, Fidenat, Cincinnat, Pulvil i Publícola (o, més rarament, any 368 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «386 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Grècia
- Esparta i Atenes accepten un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, i signen un tractat conegut com la Pau d'Antàlcides. El nom el va rebre de l'ambaixador espartà i instigador d'aquesta pau, Antàlcides, que amb la seva hàbil diplomàcia va beneficiar els interessos d'Esparta.[2]
- La Pau d'Antàlcides reconeix els drets d'Artaxerxes II a Àsia i a la ciutat de Clazòmenes i les seves illes i Xipre, i els drets d'Atenes a les illes d'Esciros, Imbros i Lemnos. Per a Atenes, aquesta pau l'obliga a abandonar gran part dels seus territoris a la Jònia, i les ciutats gregues d'Àsia queden sota els aquemènides.[3]
Sicília
Antiga Roma
Necrològiques
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, I, 31-34
- ↑ Tritle, Lawrence A. The Greek world in the fourth century: from the fall of the Athenian Empire to the successors of Alexander. Londres: Rouledge, 1997, p. 17. ISBN 9780415105828.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 40
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 19
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 93
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 32
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 1, 9
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 7, 8
|
