Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

XSL

Infotaula de format de fitxerXSL
TipusFull d'estil, format de fitxer i recomanació W3C Modifica el valor a Wikidata
Extensióxsl i xslt Modifica el valor a Wikidata
MIMEapplication/xslt+xml Modifica el valor a Wikidata
Més informació
PRONOMx-fmt/281 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webw3.org… Modifica el valor a Wikidata

XSL (és l'acrònim d'Extensible Stylesheet Language, expressió anglesa traduïble com "llenguatge extensible de fulles d'estil") és una família de llenguatges basats en l'estàndard XML que permet descriure com la informació continguda en un document XML qualsevol ha de ser transformada o formatada per a la seva presentació en un mitjà específic.

Aquesta família està formada per tres llenguatges:

  • XSLT (sigles d'Extensible Stylesheet Language Transformations, llenguatge de fulles extensibles de transformació), que permet convertir documents XML d'una sintaxi a altra (per exemple, d'un XML a un altre o a un document HTML).
  • XSL-FO (llenguatge de fulles extensibles de formato d'objectes), que permet especificar el format visual amb el qual es vol presentar un document XML, és usat principalment per a generar documents PDF.
  • XPath, o XML Path Language, és una sintaxi (no basada en XML) per a accedir o referir-se a porcions d'un document XML.

Aquestes tres especificacions són recomanacions oficials del W3C.

En el 2005 ja són suportades per alguns navegadors, per exemple mozilla o Internet Explorer, encara que, en el seu lloc, es poden usar les CSS que són 100% compatibles encara que amb una codificació diferent.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9