Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mozilla

Infotaula d'organitzacióMozilla

EpònimMosaic i Godzilla Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre
Backbone Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria de programari Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació28 febrer 1998
3 agost 2005
FundadorNetscape Communications Corporation Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ProdueixFirefox Modifica el valor a Wikidata
Membre dejQuery Foundation (en) Tradueix
Aliança FIDO
Open Source Initiative Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Executiu en capMitchell Baker (2005–2008)
John Lilly (2008–2010) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFundació Mozilla Modifica el valor a Wikidata
Propietari de

Lloc webmozilla.org… Modifica el valor a Wikidata

Facebook: mozilla X: mozilla Mastodon: mozilla@mozilla.social LinkedIn: mozilla-corporation Youtube: UCajipi80aORRDz6gZ8ZyCWw Youtube: Mozilla TikTok: mozilla GitHub: mozilla Modifica el valor a Wikidata

Mozilla és el nom de la fundació responsable d'un projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat del mateix nom (sovint anomenada com a comunitat mozilla.org), que des de 1998 està treballant en la creació d'una sèrie d'eines de treball a internet, entre les quals s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic i lector de missatges.

Història

El 23 de gener de 1998, Netscape va anunciar que Netscape Communicator seria gratuït i que el codi font també seria gratuït. L'endemà Jamie Zawinski, de Netscape, va registrar mozilla.org, que pretenia ser un proveïdor de tecnologia per a empreses que comercialitzarien el seu codi de codi obert. El març de 1998 Netscape va fer públic el codi font del seu conjunt de clients per internet (coneguda com a Suite d'aplicacions Netscape) amb la intenció de desenvolupar la següent versió (5.0) en col·laboració amb una comunitat de programari lliure creada al seu voltant. Quan AOL va reduir considerablement la seva participació amb Mozilla el juliol de 2003, l'Organització donà pas a la Fundació Mozilla, erigida com a organització sense ànim de lucre designada com a administradora legal del projecte, i va canviar la cultura, arraconant Mozilla Suite per crear aplicacions independents per a cada funció i posar-les a disposició dels usuaris, principalment el navegador web Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird, i es va traslladar per subministrar-les directament al públic. Des de llavors, les seves activitats s'han ampliat fins a incloure Firefox en plataformes mòbils, un sistema operatiu mòbil anomenat Firefox OS, un sistema d'identitat basat en web anomenat Mozilla Persona i un mercat per a aplicacions HTML5.[1]

El gener de 2017, la companyia va canviar la marca del seu símbol de dinosaure en favor d’un logotip que inclogués una seqüència de caràcters ": //" d'una URL, amb el logotip renovat: "moz: // a". El 2020 Mozilla va anunciar que retallaria el 25% del seu personal per reduir els costos en caure la quota de mercat de Firefox del 30% al 4% en deu anys.[2]

Origen: Nom en clau de Netscape Navigator

Inicialment Mozilla era el nom en clau que es feia servir a Netscape per referir-se al seu navegador. El nom prové de la combinació de Mosaic killer (en anglès l'Assassí de Mosaic) —en referència a l'objectiu de rellevar el navegador Mosaic— i el monstre de ficció Godzilla.

Nom de la mascota de Netscape

La mascota de Netscape Communications Corporation es va anomenar Mozilla, que va prendre diverses formes fins a arribar al definitiu disseny, creat per Dave Titus el 1994, en forma de llangardaix amb un estil de dibuixos animats.

La intenció de Netscape de donar una imatge de serietat va fer que la mascota no es mostrés massa al públic encara que internament se seguís usant de manera prominent.

Part del "user agent string" de molts navegadors

Quan els usuaris visiten un lloc web (mitjançant un agent d'usuari com un navegador web), el client envia al servidor una sèrie de text per identificar el navegador de l'usuari. Es coneix com la "sèrie d'agent d'usuari" (en anglès user agent string). El navegador web Netscape s'identificava com "Mozilla/<version>" i informació sobre el sistema operatiu.

Suite Mozilla

Exemple de la Suite Mozilla

Des de la publicació del codi font per part de Netscape la comunitat mozilla.org va seguir el desenvolupament del programari i el resultat s'anomenà Mozilla. La versió 1.0 es va publicar el 5 de juny de 2002. El programari resultant permetia navegar per la web, fer servir el correu electrònic i els grups de discussió (Usenet), participar en xats IRC, i crear pàgines HTML.

Mozilla fou la base de les següents versions (6 i 7 —Netscape 5.0 mai va arribar a veure la llum) del navegador de Netscape, que va passar a anomenar-se simplement Netscape (en comptes de Netscape Navigator o Netscape Communicator, noms fets servir anteriorment).

També fou la base dels exitosos del navegador web Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird que es basaven en parts de Mozilla.

Per evitar possibles confusions, el programari Mozilla original va passar a anomenar-se Mozilla Suite, Mozilla Application Suite i, a partir de la versió 1.8, SeaMonkey.

Mozilla avui dia també es fa servir per referir-se a tots el navegadors compatibles, aquells que fan servir parts, en especial Gecko, la part encarregada de mostrar les pàgines web, com els mencionats Mozilla Suite, Mozilla Firefox o altres projectes independents de la Fundació, com (Galeon, en anglès).

El Minimo, de «mini Mozilla», és un navegador pensat per a petits dispositius.

Referències

  1. Eich, Brendan; Hyatt, David. «mozilla development roadmap» (en anglès), 21-04-2008. [Consulta: 29 novembre 2020].
  2. Elizabeth, Denise. «Mozilla Firefox Usage Down 85% but why are Exec’s Salary Up 400%?» (en anglès). ITDM, 23-09-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9