Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ustica

Plantilla:Infotaula geografia políticaUstica
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 43′ N, 13° 11′ E / 38.72°N,13.18°E / 38.72; 13.18
PaísItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
Ciutat metropolitanaCiutat Metropolitana de Palerm Modifica el valor a Wikidata
CapitalUstica Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.311 (2023) Modifica el valor a Wikidata (151,56 hab./km²)
Geografia
Superfície8,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Tirrena Modifica el valor a Wikidata
Altitud49 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
cap valor Modifica el valor a Wikidata
PatrociniBartomeu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal90051 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic091 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT082075 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL519 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.ustica.pa.it Modifica el valor a Wikidata

Ustica és una illa al nord-oest de Sicília amb una superfície de 8 km² i 1.324 habitants tots ells poblant l'únic municipi de l'illa anomenat també Ustica. És a l'oest de les illes Eòlies i pertany a la ciutat metropolitana de Palerm

Geografia

El perímetre de l'illa és d'uns 15 km. Pertany a la regió de Sicília i a la província de Palerm. És volcànica i amb nombroses coves a la costa entre les quals destaquen la Grotta dell'oro, la Grotta del Tuono, la Grotta Segreta, la Grotta Verde, la Grotta Azurra, la Grotta delle Barche i la Grotta della Pastiza.

La punta nord es diu Punticeda (amb una vila prehistòrica); la punta est es diu Punta Falconiera (en aquest lloc està la vila d'Ustica); la punta sud és la Punta dell'Arpa; i a l'oest i ha tres puntes destacades: al nord la Punta di Megna, al centre la Punta Spalmatore, i a l'extrem sud-oest la Punta Cavazzi on hi ha un far. Té a la rodalia alguns illots dels que el principal és la Seca Colombara. El punt més alt és a 248 metres hi és conegut per Monte Guardia dei Turchi, el cim del quan és anomenada pels illencs "bocca del vulcano".

Mapa de situació

Demografia

Història

Osteodes fou el nom grec d'aquesta petita illa de la mar Tirrena. Diòdor diu que els cartaginesos hi van abandonar a sis mil mercenaris rebels (l'illa era deshabitada) amb la finalitat de deixar-los morir, i que van formar un munt d'ossos amb els seus cadàvers, de lo que va rebre el seu nom. Correspon sens dubte a la moderna Ustica però Plini el Vell i Ptolemeu distingeixen Ustica de l'illa Osteodes, i en parlen com de dos illes separades; però com que no hi ha cap més illa a l'oest de les Eòlies, s'ha de considerar que ambdós autors van cometre un error i van considerar el nom grec Osteodes diferent de la mateixa illa sota el nom romà d'Ustica.

Al segle vi s'hi van establir els benedictins però les incursions dels pirates sarraïns al segle VIII els van obligar a sortir. Alguns intents de colonització van fracassar sempre sobretot deguts als pirates i també a la manca d'aigua.

Al segle xvii s'hi van establir unes 90 persones que venien de Lipari. Van portar el seu patró, San Bartolomeo, que fou també patró de l'illa. Al començament del segle xx moltes famílies van emigrar a Amèrica.

Fou colònia penal des del període feixista fins als anys 50. El 27 de juny de 1980 fou teatre d'un greu accident aeri. El 1986 fou constituïda en la Reserva Natural Marina "Isola di Ustica" amb tres nivells de protecció.

Administració

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2006- Aldo Messina Llista cívica

Galeria d'imatges

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9