Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tristesa

La tristesa, tristea[1] o tristor[2] és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital.[3] Serveix per a generar empatia als altres; és, doncs, una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l'occidental actual, es considera negativa i vergonyosa, mentre que en la majoria n'és, com la resta d'emocions, positiva. La tristesa va acompanyada d'una reducció de l'activitat cognitiva i conductual. No s'ha de confondre amb la depressió. Fisiològicament, pot arribar a provocar alteracions en la son i ganes de menjar, mals de cap, absència de menstruació, palpitacions i sensació de cansament.[4]

Escultura d'una noia trista (Desolació, de Josep Llimona)

En la societat europea actual se sol considerar una emoció negativa i fa por, però és normal i necessària en moments com, per exemple, el dol, i també afavoreix la reflexió interior intensa, cosa que de vegades és valorada per alguns creadors. També afavoreix la reducció de l'atenció envers l'ambient exterior, cosa que porta a l'aïllament. Cal escoltar la tristesa perquè aporta informació molt valuosa sobre la pròpia vida i relacions. És important expressar la tristesa i donar permís als altres perquè també ho facin.[5]

L'aflicció, la consternació, la pena, l'abatiment, el descontentament i el pesar es consideren emocions similars a la tristesa.

Etimologia

La paraula catalana «tristesa» ve del llatí trístĭtĭa.

Manifestacions físiques

La tristesa provoca una activació de determinades regions del cervell, com es pot observar a través de tècniques PET, especialment a l'àrea 9 de Brodmann i al tàlem. La pupil·la de l'ull s'empetiteix i els músculs de la cara es contrauen.[6] Els llavis poden tancar-se i hi ha possibilitat d'aparició del plor, si bé aquest depèn de factors culturals un cop superada la primera infància.[7] La parla també s'hi veu afectada, ja que s'alenteix,[8] i si la tristor és molt forta pot tremolar la veu.

Altres tristeses

La tristesa pot ser un símptoma de depressió, que es caracteritza, entre altres coses (abatiment general de la persona, davallada de l'autoestima i sentiments de pessimisme, desesperança i desemparança), per una tristesa profunda i crònica. En psiquiatria es parla de tristesa patològica quan hi ha una alteració de l'afectivitat en què es produeix un descens de l'estat d'ànim, que pot incloure també pessimisme, desesperança i disminució de la motivació. La tendència alternativa entre les emocions d'alegria i de tristesa és la labilitat emocional.

En agricultura, l'anomenada tristesa dels cítrics és una malaltia viròtica que afecta els cítrics: en produeix el decaïment més o menys ràpid i és transmesa per pugons (insectes hemípters de la família dels afídids).

Pena

La pena és un sentiment de patiment psíquic produït per un esdeveniment o pensament que causa tristor a la persona. Antigament es definia com a "dolor de l'ànima". És el contrari de l'alegria.

La pena pot expressar-se de moltes maneres segons la personalitat i la cultura dominant. S'associa a les llàgrimes, a les lamentacions, als gestos seriosos i a l'abatiment general.

La pena extrema és un dels símptomes de la depressió, una malaltia que no ha de confondre's amb un estat d'ànim negatiu, encara que col·loquialment s'usi així el terme.

Factors que usualment provoquen pena

Referències

  1. «tristea». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «tristor». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. L'ecologia Emocional: L'art de Transformar Positivament les Emocions, pàg. 132, de Jaume Soler i Lleonart i Maria Mercè Conangla i Marin. Editorial AMAT, 2004. ISBN 8497351363
  4. Tristesa.
  5. La tristesa. L'ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio, 15 d'abril de 2010.
  6. Alan J. Fridlund (1994). Human facial expression (1 ed.). San Diego: Academic Press. ISBN 978-0-12-267630-7
  7. On the Origin of Crying and Tears, Human Ethology Newsletter, Vol. 5 Issue 10, juny 1989, p. 5-6.
  8. Johar, Swati (22 desembre 2015). Emotion, Affect and Personality in Speech: The Bias of Language and Paralanguage. SpringerBriefs in Speech Technology. Springer. ISBN 978-3-319-28047-9

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9