Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Torre de na Pòpia

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre de na Pòpia
Imatge
Vista del cim de na Pòpia, amb les restes del far
Dades
TipusTorre de sentinella Modifica el valor a Wikidata
Construcció1580 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1850 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud311 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAndratx (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDragonera Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 35′ 10″ N, 2° 19′ 02″ E / 39.586211°N,2.3173°E / 39.586211; 2.3173

La Torre de na Pòpia fou una torre de guaita situada dalt de na Pòpia, el puig més alt de l'illa de la Dragonera, a 352 metres. Construïda a final del segle xvi, el 1850 va ser enderrocada per a construir-hi un far.[1]

Formava part d'un extens sistema de vigilància i senyalització de tota la costa mallorquina per combatre la pirateria, en el qual contribuïa com a torre de senyals. Concretament, rebia els senyals de la torre de Banyalbufar i els enviava a la torre del Cap Andritxol.[2]

Descripció

La torre feia uns deu metres d'alt i uns set i mig de diàmetre, i en general era força semblant a la torre de Llebeig. El parapet del terrat era a barbeta, perquè l'artilleria pogués disparar els enemics, encara que, a causa de la gran alçada a què es trobava, els seus trets eren poc eficaços.[1]

Història

Va ser construïda el 1580 a l'indret on ja feia segles que s'hi apostava una guarda per fer la mateixa funció. El 1592, els torrers demanaren la construcció d'un aljub, perquè, per la seva localització, és una tasca dura portar-hi aigua; tot i així, sembla que, d'entrada, no es construí, perquè en els anys successius consta que hi havia barrils i alfàbies per emmagatzemar aigua. El 1597 hi fou portada una peça d'artilleria.[1]

La situació privilegiada de la torre la feia també més procliu a ser víctima dels llamps, cosa que comportà que necessitàs manteniment tot sovint: a mitjan segle xvii s'hi feren reparacions, i al segle xviii consta que el porxo s'havia esbucat i el parament estava malmès.[1]

A final del segle xviii, la pirateria barbaresca va minorar considerablement, particularment gràcies a la campanya d'Alger de 1784, comandada pel Capità Antoni, i a conseqüència d'això es retirà l'artilleria, jutjada innecessària. Amb la Conquesta Francesa d'Alger de 1833, l'amenaça corsària desaparegué del tot, i el 1850, abans de la dissolució del Cos de Torrers el 1867, va ser enderrocada per construir-hi un far. No obstant això, els torrers continuaren amb la seva tasca de vigilància al cim de la Dragonera fins a la dissolució del cos; en aquests anys, sembla que habitaren en una cova de l'illa.[1] El far de na Pòpia tenia una visibilitat excepcional, i es podia veure dels Columbrets estant. En canvi, els nívols n'impedien sovint la visibilitat, i per això el 1910 es va tancar i substituir pel Far de Llebeig i el Far de Tramuntana.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Aparicio, Àngel; Sastre, Vicenç. Mallorca. Torres i talaies costaneres. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2019, p. 36. ISBN 84-17389-98-7. 
  2. En realitat, la torre del Cap Andritxol i la torre de na Pòpia no tenen connexió visual, impedida per la muntanya del Cap del Llamp. Per fer possible la comunicació, hi havia una guarda permanent al cim del Cap del Llamp, indret que rep el nom de sa Talaia. La torre de na Pòpia també tenia comunicació visual amb la torre de Cala en Basset, la torre de Sant Elm i la torre de la Mola d'Andratx, les quals no feien senyals d'avís: Castillo Cuenca, Anabel. Análisis de visibilidad paisajística de las torres defensivas y atalayas litorales en Andratx (tesi). Universitat de les Illes Balears, 2019.  Arxivat 2022-09-20 a Wayback Machine.
  3. Escanelles, Miquel Àngel. «Popia». ToponimiaMallorca, 2008.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9