Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Castell de Cabrera (illa de Cabrera)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Cabrera
Imatge
Vista del castell de Cabrera
Dades
TipusMonument i castell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1410
Característiques
Altitud72 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
ComarcaMallorca
 Cabrera
Map
 39° 09′ 09″ N, 2° 55′ 54″ E / 39.152591°N,2.931742°E / 39.152591; 2.931742
Bé d'interès cultural
Data30 novembre 1993
IdentificadorRI-51-0008363

El Castell de Cabrera és una fortificació a l'illa de Cabrera, actualment és una sòlida mola hexagonal, lleugerament allargada, situada sobre la punta oriental de l'entrada al seu port natural, a una altitud de 72 metres sobre el nivell del mar. Els successius atacs que ha patit al llarg de la seva història fan pensar que té poc a veure amb la construcció original. Només al segle xvi el castell fou destruït i reconstruït almenys en deu ocasions. A més de guarnició militar, ha estat de torre de quarantena i presidi.[1]

El perill de fer de torrer a Cabrera, on les possibilitats de retirada en cas de perill eren mínimes, feia que el salari que s'hi assignava fos el més alt de les Balears, i que sovint els seus guardes fossin condemnats que commutaven així la seva condemna.

La primera referència data de 1410,[2] quan els torrers Pere i Guillem Saragossa, reclamen el pagament íntegre del seu salari al Virrei de Mallorca, per la qual cosa en aquella data ja estava operatiu i se suposa que es va construir en la darrera meitat del segle xiv, és possible que aleshores no hagués sigut molt més que una torre de vigilància.

L'any 1425, els propietari útil de Cabrera, Bernat Saragossa, en nom seu i del Paborde de Tarragona, signava un acord amb la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per mantenir una guarnició per defensar l'illa i el Castell de Cabrera, acabat de construir, cosa que fa pensar en una ampliació de la torre original.

L'any 1510 dues galeres berberesques atacaren cabrera, captivaren els torrers i vint-i-dos pescadors i destruïren la torre, un sobtat temporal permeté l'arribada d'ajut, que alliberà els captius.

El 1550, Dragut, al front de 1500 turcs, va prendre l'illa, s'apoderà de l'artilleria del castell i enderrocà totalment l'edifici. Després, al mateix segle s'hi bastí una capella on els clergues de Santanyí hi anaven dir missa per a la guarnició. L'any 1698, després de ser novament restaurat i millorat, el castell passà a estar sota l'autoritat de la Universitat de Mallorca.

El 1715, en el context de la Guerra de Successió n'era governador el militar Francisco Mariscal, al front d'una guarnició d'una vintena de soldats, i tenia encomanada la vigilància de possibles incursions borbòniques, en aquest context, es realitzà foc artiller des de la fortalesa per darrera vegada. A partir de 1716, el castell restà sota l'autoritat reial.

Fa pocs anys el castell fou objecte d'una restauració no gaire afortunada.

Referències

  1. «Castell de Cabrera». Arqueo Mallorca, 2020.[Enllaç no actiu]
  2. Puig, Antoni. «Cabrera: un castell damunt un altre». Notes de Patrimoni. Cent per Cent, 08-01-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].

Bibliografia

  • Aparicio Pascual, Àngel. Institut d'Estudis Baleàrics. El castell de l'illa de Cabrera. Palma: Edicions Documenta Balear, 2012 (Arbre de mar núm.40). ISBN 978-84-15432-23-4. 
  • Moreno, Jorge; Ballesteros, Enrique; Amengual Ramis, José. Arxipèlag de Cabrera Parc Nacional (en català i anglés). Barcelona: Lunwerg editores, 2001, pàgs. 14 i 15. ISBN 84-7782-798-2. 
  • Diversos autors. Gran enciclopèdia de Mallorca (vol. 2). Inca: Promomallorca, 1989, pàgs. 329-331. ISBN 84-86617-02-2. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9