Torre Salvana
La Torre Salvana (o Salbana), Torre d'Eles o Quadra Sacort és un edifici de Santa Coloma de Cervelló catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] DescripcióEs troba a tocar de la Colònia Güell, sobre el turó del Samuntà,[2] la qual cosa la fa visible des de l'Autovia del Nord-est. Actualment està en abandonament i en estat ruinós. Es tracta d'un edifici construït a partir de la part baixa d'una torre altmedieval, i d'una masia a dues vessants que pot datar del segle xvii. La façana és a un dels costats majors de l'antiga masia i fou refeta totalment en estil neogòtic. La pedra antiga s'arrebossà i s'imitaren carreus ben escairats. Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l'antiga. La porta al recinte és ferrada, d'arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.[1] HistòriaEl 992 era documentada com a torre d'Eles, entre els termes del castell d'Emprunyà i del Llor, i amb el nom actual el 1628. S'anomenà també Sacort que, segons el fogatge de 1368, tenia 16 focs.[1] El nom Salvana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle xvi i principis del xvii, els Salbà (o Salvà).[1] Maria d'Alentorn i Salbà, baronessa de Rialp,[3] es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard,[4] La seva filla Maria es va casar amb Josep Galceran de Pinós i Perapertusa,[5] i la senyoria de la torre passà a la seva descendència.[1] El 1813 morí Josep Eseteve Galceran de Pinós i Sureda de Sant Martí,[6] marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salvana, casat amb Maria Josepa de Copons,[7] marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Els succeí la seva filla Maria Josepa, casada amb Josep Maria de Sarriera,[8] comte de Solterra, i el títol i la torre continuaren en mans d'aquesta família.[1] Al segle xviii la quadra pertanyia a la parròquia de Sant Boi.[1] Vegeu també
Galeria
Referències
Enllaços externs
|