|
Casa Descoll
La Casa Descoll era un casal renaixentista, actualment desaparegut, situat als carrers del Fossar de Sant Miquel (actualment plaça de Sant Jaume), d'en Micó i de l'Ensenyança de Barcelona, davant de la també desapareguda església de Sant Miquel. HistòriaFou la residència familiar de Jeroni Descoll i d'Oliva (1473-1554), doctor en dret i regent del Consell Col·lateral de Nàpols, on el 1536 va encarregar el seu sepulcre i el 1537 el grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu per a l'església de Sant Miquel.[1][2][3][4] Després de la mort dels seus fills Joan Benet,[5] Jeroni[6] i Jerònima,[7] la successió passà a Aldonça Descoll i de Tord,[8] casada amb Jaume de Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera,[9] senyor de Tagamanent i fill de Martí Onofre I de Rocabertí, vescomte de Rocabertí.[10][11] L'hereu del matrimoni fou Dalmau de Rocabertí-Tagamanent i Descoll,[12] casat amb Francesca d'Icart i de Carcasssona.[13] El seu fill Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard[14] es va casar amb Maria d'Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialp,[15][11] i l'hereva fou la seva filla Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn,[16] que es va casar amb Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa, senyor de Santa Maria de Barberà,[17] de manera que el casal va passar a mans d'aquest llinatge.[11] A la dècada del 1840, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar-ne gairebé la meitat per a l'obertura del carrer de Ferran i l'eixample de la plaça de Sant Jaume, i el 1845, Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Barberà, va establir-ne en emfiteusi la resta del solar i les ruïnes a l'indià de Calella Jeroni Rabassa[18] i la seva sogra Isabel Maria Alfonso,[19][20][21] que hi van fer construir un nou edifici.  Vegeu tambéReferències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
