|
Palau Solterra-Barberà
El Palau Solterra-Barberà, també anomenat del Marquès de Barberà i de la Manresana,[1] és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel (abans plaça de Santa Anna) i el carrer de la Canuda de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2] La finca inclou la Casa Ramon de Sarriera,[3] no compresa en la declaració de BCIL.[4] HistòriaSegons el Cadastre de 1716, la finca de la cantonada (actual núm. 47 del carrer de la Canuda) era propietat de Ramon Feliu d'Ivorra i Salvà, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts.[5][6][7] El 1724, va adquirir a Maria de Minguella i de Ciurana,[8] vídua de Francesc de Fluvià i d'Aguilar,[9] la finca del núm. 45, separada de la seva per un carreró sense sortida i que arribava fins al carrer de Corder (actualment de la Flor), on hi havia una casa enderrocada al lloc corresponent a l'actual jardí.[10][11] Casat amb Manuela de Vilallonga i Sayol,[12] fou succeït per la seva filla Caterina d'Ivorra i de Vilallonga,[13][14] que es va casar amb Francesc Xavier de Copons i de Boixadors, senyor de la Manresana i de Pontons, destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena.[15] El primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra morí solter el 1762,[16] i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana.[17] El 1774 va vendre la casa que tenia a la plaça de l'Àngel als Ardèvol i va anar a viure al casal de la plaça de Santa Anna,[18] on el 1791 va demanar permís per a posar un ampit en una finestra.[19] Casat amb Maria Lluïsa Despujol i Alemany-Descatllar,[20][21] el seu fill Ramon Francesc[22] va morir sense descèndencia i el títol i el casal foren heretats per la germana d'aquest, Maria Josepa de Copons i Despujol,[23][24] que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, IV marquès de Barberà.[25] Després de la mort sense descedència dels seus fills mascles, els títols i el casal passaren a mans de la seva filla Maria Josepa de Pinós i de Copons (†1857),[26] casada amb Josep de Sarriera i Despujol, comte de Solterra.[27] El 1849, la marquesa va demanar permís per a remuntar un tercer pis i convertir quatre finestres del segon en balcons al núm. 47.[11] El 1867, el seu fill Ramon de Sarriera i de Pinós, marquès de Barberà i de la Manresana i comte de Solterra,[28] va encarregar al mestre d'obres Pau Martorell la remunta d'un tercer pis i la conversió en balcons de les finestres al núm. 45.[29][11] El 1870 va demanar permís per a enderrocar els núms. 41 i 43 i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Ramon Soriano.[30] Tanmateix, va morir aquell mateix any sense veure acabada l'obra, continuada pels tutors del seu fill i hereu Ramon de Sarriera i de Vilallonga.[11]    Durant la Guerra Civil espanyola, el palau va ser confiscat per la UGT i, un cop recuperat pels marquesos de Barberà a mitjans de la dècada del 1940, fou llogat al bibliòfil Josep Porter i Rovira, qui va traslladar-hi la seva llibreria, que es convertí en un punt de reunió de la intel·lectualitat del moment amb una gran activitat cultural i clientela internacional. El 1964, i aprofitant el veïnatge del Cine París (actualment desparegut), el seu fill Miquel Porter va crear la col·lecció cinematogràfica catalana i va convertir una de les sales del palau en un museu de cinema.[2] La llibreria va tancar el 1981,[2] i ja al segle xxi, el palau ha estat adequat a nous usos comercials i d'oficines (H&M),[11] que han respectat poc l'estructura original.[2] El 2021, va ser adquirit pel fons voltor BMO Real Estate Partner (actualment Columbia Threadneedle) per més de 80 milions d'euros per a convertir-lo en una macrobotiga.[31][32] DescripcióÉs un palau urbà, compost per planta baixa i tres pisos. Els baixos han estat molt modificats en ser ocupats per establiments comercials, i dels portals adovellats originals, només se'n poden entreveure algunes restes.[2] Als pisos, el parament és un encintat imitant carreus, i es balcons tenen obertures emmarcades amb carreus de pedra de Montjuïc, també uasada a la cantonera amb el carrer de la Canuda, arrodonida a l'altura del pis principal. El coronament té una cornisa motllurada i a sobre, una barana més moderna.[2] L'interior també ha estat modificat, tot i que es conserven molts elements que permeten apreciar la seva gran sumptuositat.[2] Vegeu també
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Solterra-Barberà
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
