Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kan

Per a altres significats, vegeu «Kan (desambiguació)».

Kan, en català medieval ca o can,[1] és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.[2] Un kan normalment controla un kanat. Com a títol, normalment es posposa al nom de la persona que l'usa; per exemple, Genguis Kan o Hulagu Khan.

Etimologia

Tant el mot català modern com el medieval provenen presumiblement del mongol Хөөн, qāān, transmès a través dels parlars turcs, del persa o de l'àrab que es van fer pròpia la paraula (en àrab i persa, خان, ẖān, en turc modern, han), tot i que també podria ser que derivés d'un mot turc khan o qan, relacionat d'alguna manera amb el títol qaghan —després evolucionat com a khaqan—, tot i que de forma no gens clara.[3]

El so inicial [χ] es va catalanitzar en època medieval preferentment com a [k] i es va transcriure per una "c" (ca, can), tot i que també es documenta alguna versió amb "ch", chan.[4]

Usos

El primer poble turquès en usar aquest títol foren els t'ou-kiue o tʿu-chüeh, aparentment com a sinònim de qaghan, títol que posteriorment esdevindria khaqan, equivalent a "cap suprem"; tot i així, després «kan» va ser emprat normalment per tal de designar els governants subordinats.

En un context islàmic, els primers esments d'aquest títol es troben en les monedes encunyades pels qarakhànides. Sota els seljúcides i els khwarazm-xahs, «kan» indicava el grau més elevat entre la noblesa, amb precedència sobre els títols de màlik o emir.

Entre els mongols, un kan era el cap d'un ulus, reservant-se el títol de khaqan o qa'an —que a voltes s'ha traduït com a "kan de kans"— per al kagan establert a Karakorum o Pequín. A la Pèrsia safàvida el kan era un governador provincial amb un rang inferior dels beglarbegi, però superior al dels sultans.

A l'Índia sotmesa als sobirans turcs de Delhi, kan era el títol de la noblesa més important, especialment aquella d'ascendència persa o afganesa. Tot i que en època mogol el seu ús es restringia als cortesans, actualment Khan ha esdevingut un afix comú a musulmans de tota condició i sovint és percebut com un cognom, cf. per exemple, els actors de cinema indis Shahrukh Khan, Salman Khan i Aamir Khan.

Anotacions

  1. Cf. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ca». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Cf. «kan». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. i «Kan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Cf. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Khān".
  4. "Era hu dels grans senyors del mon, esceptat lo gran Chan", Tirant lo Blanc, c. 394, cf. Cf. Diccionari català-valencià-balear Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine., s.v. "ca3"

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9