Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Teàcies

Infotaula d'ésser viuTeàcies
Theaceae Modifica el valor a Wikidata

Camellia sinensis Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaTheaceae Modifica el valor a Wikidata
Mirb., 1816
Tipus taxonòmicThea Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Les teàcies (Theaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ericals, dins del clade de les astèrides.[1] Consta de més de 350 espècies agrupades en 8 gèneres.[2]

Descripció

Les plantes tenen fulles simples que són disposades de manera alterna en espiral, són serrades i normalment brillants. La majoria dels gèneres tenen fulles persistents però els gèneres Stewartia i Franklinia són caducifolis. Els marges dentats estan associats al tipus de dentat de la planta del te que està coronat per una punta glandular decídua.[3] Les flors són normalment rosades o blanques sovint aromàtiques.[4] El calze consisteix en cinc o més sèpals que sovint persisteixen en el fruit, la corol·la és normalment pentàmera. Les plantes teàcies tenen molts estams, de 20 a més de 100, lliures o soldats a la base de la corol·la tenen també pseudopol·len. Els fruits són càpsules indehiscents (que no s'obren) amb poques llavors que de vegades són alades.

Taxonomia

Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1815 al segon volum de l'obra Botanical Register; Consisting of Coloured Figures of Exotic Plants Cultivated in British Gardens; with their History and Mode of Treatment pel botànic francès Charles-François Brisseau de Mirbel (1776-1854).[5][6]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 8 gèneres següents:[2]

Usos

Entre les espècies amb interès econòmic destaca el te (Camellia sinensis), que és intensament conreat en plantacions per les seves fulles aromàtiques que s'utilitzen en infusions. Altres espècies tenen usos ornamentals, se'n poden citar la camèlia (Camellia japonica)[7] i espècies dels gèneres Stewartia com ara Stewartia pseudocamellia o Stewartia malacodendron.[8] També es pot citar Franklinia alatamaha, una espècie originària del sud-est dels Estats Units que avui dia es considera extinta[9] i només es troba cultivada.

Referències

  1. Byng et al., Judd, p. 3, 19.
  2. 2,0 2,1 «Theaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 febrer 2023].
  3. Stevens, P.F. 2003. Clusiaceae. In: Kubitzki, K. (Eds.), The Families and Genera of Vascular Plants. Springer, Hamburg, Germany
  4. Luna I, Ochoterena H (2004) ‘Phylogenetic relationships of the genera of Theaceae based on morphology.' Cladistics Vol. 20 223-270
  5. «heaceae Mirb» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 febrer 2023].
  6. Ridgway, James. Botanical Register; Consisting of Coloured Figures of Exotic Plants Cultivated in British Gardens; with their History and Mode of Treatment. Vol II (en anglès), 1816. 
  7. «Camellia japonica» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r juliol 2023].
  8. «stewartia» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r juliol 2023].
  9. «Franklinia alatamaha» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r juliol 2023].

Bibliografia

Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9