Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Periant

Periant amb calze i corol·la ben diferenciat

El periant o perigoni (del grec peri = al voltant, i goni = estructures de reproducció) és una adaptació funcional de les plantes que actua com a reclam i recepció d'animals transportadors de pol·len. També té, inicialment, una missió de protecció dels primordis seminals. Està constituït per les peces estèrils situades a la perifèria de la flor. Quan està ben desenvolupat consta de dos tipus de peces: de fora a dins, els sèpals, que constitueixen el calze, i els pètals, que constitueixen la corol·la. Els sèpals solen ésser verds i d'aspecte foliaci i els pètals, de colors diversos. Si els sèpals estan lliures entre ells, el calze s'anomena dialisèpal; si estan soldats, gamosèpal o sinsèpal. Si els pètals estan lliures entre ells, la corol·la s'anomena dialipètala; si estan soldats, gamopètala o simpètala. Quan les peces del periant no estan diferenciades en pètals i sèpals s'anomenen tèpals. El periant indiferenciat rep sovint el nom de perigoni.

Segons el nombre de verticils que constitueixen el periant, les flors reben noms diferents:

  • Diclamídia: si la flor té dos o més verticils diferents i pot ser de dos tipus:
    • Heteroclamídia: si els dos verticils tenen peces diferenciables morfològicament: el calze, format pels sèpals, i la corol·la, formada pels pètals.
    • Homoclamídia: si els dos verticils que formen el periant tenen peces no diferenciables morfològicament, aquestes peces s'anomenen tèpals, i en aquest cas el periant acostuma a rebre el nom de perigoni. Exemple: Magnòlia.
  • Monoclamídia (o haploclamídia): si la flor té un sol verticil. Exemple: ortiga
  • Aclamídia (o nua): si la flor no té periant. Exemple: Faig.

El terme "clamídia" prové del latí chlamys, i aquest, a la vegada, del grec χλαμΰς i significa "vestidura".


Un aspecte particular és la manera com estan disposades les peces del periant (prefloració) unes respecte de les altres, cosa que s'observa sobretot en la flor encara no oberta (poncella). Els diversos tipus de prefloració reben noms particulars (helicoidal, imbricada, quincuncial, etc.).

El terme perigoni pot considerar-se sinònim de periant, bé que tendeix a utilitzar-se per aquells periants formats per peces totes semblants, o sigui tèpals.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9