Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tamahaq

Infotaula de llenguaTamahaq
Tipusllengua viva i llengua natural Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsAlgèria Algèria 40.000
Líbia Líbia 17.000
Níger Níger 43.000[1]
Parlants nadius112.900 Modifica el valor a Wikidata (2020 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia de Tamanghasset, Districte de Ghat, Murzuk i Agadez Modifica el valor a Wikidata
EstatAlgèria Algèria, Líbia Líbia, Níger Níger
Coordenades24° 40′ 23″ N, 5° 47′ 49″ E / 24.673°N,5.797°E / 24.673; 5.797
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües tuareg Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturatifinag Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióHCA Algèria
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable i 3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3thv Modifica el valor a Wikidata
Glottologtaha1241 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere10-AAA-ba Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuethv Modifica el valor a Wikidata
UNESCO655 Modifica el valor a Wikidata
IETFthv Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages290 Modifica el valor a Wikidata

El tamahaq (Tahaggart Tamahaq, Tamahaq Tahaggart) és l'única de les llengües tuaregs parlada a Algèria, Líbia occidental i Níger septentrional.[2][3] Varia poc de l'amazic tuareg meridional parlat a les muntanyes d'Aïr, Azawagh i Adagh. Les diferències consisteixen majoritàriament en substitucions de sons com tamahaq en comptes de tamajaq o tamasheq.

Varietats

Hi ha tres varietats principals de tamahaq:

  • Tahaggart, parlat al voltant de les muntanyes Ahaggar, al sud d'Algèria, per la confederació Kel Ahaggar.
  • Ajjer, parlat per la confederació Kel Ajjer
  • Ghat, parlat al voltant de Djanet, al sud-est d'Algèria, i Ghat, a Líbia.

Segons Blench, tahaggart i ghat serien llengües tuaregs diferenciades.[4]

Referències

  1. Tamahaq a The Joshua Project
  2. «Algeria, Morocco, Tunisia and Western Sahara». Ethnologue: Languages of the World (19th Edition). Dallas: SIL International, 2016.
  3. «Niger». Ethnologue: Languages of the World (19th Edition). Dallas: SIL International, 2016.
  4. Blench, Roger. «The Afro-Asiatic Languages. Classification and Reference List» (pdf) p. P. 13. Cambridge: Roger Blench Website. Publications, 2006. Arxivat de l'original el 2013-05-23.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9