Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mozabit

Infotaula de llenguaMozabit
Tumẓabt
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants182.000 a Algèria i França (2016)[1]
Parlants nadius150.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMzab (wilaya de Ghardaïa)
EstatAlgèria Algèria
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües zenetes
llengües mzab-wargla Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturatifinag, alfabet llatí i alfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAlt Comissariat de l'Amaziguitat
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mzb Modifica el valor a Wikidata
Glottologtumz1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemzb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1996 Modifica el valor a Wikidata
IETFmzb Modifica el valor a Wikidata

El mozabit o tumẓabt és un dialecte amazic parlat pels mozabits, un grup ibadita que viu a set ciutats a la regió natural del Mzab, al Sàhara septentrional d'Algèria. També és parlat per petites comunitats d'emigrants mozabits a altres ciutats.

El mozabit és una de les llengües Mzab-Wargla, un continu dialectal de les llengües zenetes. Està molt relacionat amb els dialectes propers amazics de Ouargla i Oued Righ, així com de la més distant parla gurara.

Bibliografia

  • ابراهيم و بكير عبد السلام. . الوجيز في قواعد الكتابة و النحو للغة الأمازيغية المزابية (en àrab). غرداية: المطبعة العرببة, 1996. 
  • Delheure, Jean. Aǧraw n Yiwalen Tumẓabt d-Tefṛansist = Dictionnaire Mozabite–Francais (en mozabit i francès). París: SELAF, 1984. 
  • Masqueray, Émile «Comparaison d'un vocabulaire des Zenaga avec les vocabulaires correspondants des dialectes Chawia et des Beni Mzab». Archives des missions scientifiques et litteraires, 3/5, 1879, pàg. 473-533.

Referències

  1. Tunzabt a The Joshua Project
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9