Shen Kuo

En aquest nom xinès, el cognom és Shen.

Shen Kuo

Bust als jardins de l'antic observatori de Pequín.
Biografia
Naixement	(zh) 沈括 1031 Hangzhou (Dinastia Song del Nord)
Mort	1095 (63/64 anys) Zhenjiang (Dinastia Song del Nord)
Membre de l'Acadèmia Hanlin
1076 – 1093 (mort)
Ambaixador
1075 – 1076
Dades personals
Residència	Hangzhou
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, astronomia, meteorologia, geologia, zoologia, botànica, farmacologia, agronomia, etnografia i cartografia
Ocupació	físic, economista, farmacèutic, meteoròleg, escriptor, astròleg, botànic, erudit, entomòleg, zoòleg, geofísic, inventor, polític, astrònom, matemàtic, cartògraf, filòsof, poeta, diplomàtic, enginyer civil, geòleg, antropòleg, climatòleg
Obra
Obres destacables Mengxi Bitan
Família
Pares	Shen Zhou   i Xu Shi
Signatura

Shen Kuo (xinès: 沈括) (Hangzhou, 1031 - Zhenjiang, 1095) - en pinyin: Shěn kuò - a vegades escrit Shen Kua, fou un polímata xinès. Va ser geòleg, astrònom, agrònom, ambaixador, general, matemàtic, cartògraf, enginyer hidràulic, meteoròleg, botànic, zoòleg, farmacòleg, autor, i buròcrata del govern de la Dinastia Song (960 - 1279) en Xina.

Shen Kuo va viure a Qiantang, l'actual Hangzhou. el 1063, a l'edat de 35 anys, Shen Kuo va passar amb èxit l'examen imperial per al servei del Govern. Va ser ambaixador a l'Imperi Tangut i va estar a les campanyes militars dutes a terme contra ells. Va ser l'administrador principal de l'Oficina d'astronomia i Canceller de l'acadèmia de Han-lin. També va ser aliat polític i confident del canceller Wang Anshi i de l'emperador Shenzong (神宗 Shénzōng; 1067 - 1085).^[1]

Shen Kuo va ser el primer en descriure la brúixola magnètica al seu llibre més notable Mengxi Bitan o Meng-ch'i pi-t'an (梦溪笔谈, literalment: Conversa escrita al Rieró dels Somnis).^[2][3] Això passava un segle abans que Alexander Neckam la descrigués a Europa.^[4][5] Va desenvolupar una teoria geològica de la geomorfologia observant en els dipòsits del fang, els fòssils de mar que es trobaven a les muntanyes, i els fòssils petrificats subterranis de bambú trobats a una regió en laque no hi creixia el bambú. Va descriure també la impressió amb tipus mòbils d'argila,^[6] inventada per l'artesà anomenat Bi Sheng en la dècada de 1041 i 1049. Va millorar les invencions de l'esfera armil·lar, del gnòmon, i del rellotge d'aigua o clepsidra. Va descobrir el concepte astronòmic del nord veritable,^[5] i va al·legar, que el sol i la lluna eren esfèrics, no plans, emprant l'observació de l'eclipsi solar i de l'eclipsi lunar. Va fer dos atles, i va crear una carta geogràfica tridimensional. Va ser també el primer a la Xina en descriure el dic sec per a la reparació de vaixells. Va reformar el calendari xinès amb base a unes observacions astronòmiques molt precises que va realitzar durant mesos.

Al costat del seu col·lega Wei Pu, Shen va planejar mapejar les rutes orbitals de la Lluna i els planetes en un projecte intens de cinc anys que implicava observacions diàries, però això va ser frustrat pels oponents polítics a la cort.^[7] Per ajudar en el seu treball en astronomia, Shen Kuo va fer dissenys millorats de l'esfera armil·lar, el gnòmon, el tub d'observació i va inventar un nou tipus de rellotge d'aigua d'entrada. Shen Kuo va idear una hipòtesi geològica per a la formació de terres (geomorfologia), basada en les troballes de fòssils marins interiors, el coneixement de l'erosió del sòl i la deposició de llim.^[8]

El 1087 va finalitzar el seu atlas, Shou lin Tu, amb vint mapes que cobrien tots els districtes administratius de la Xina d'una escala homogénea 1/900000, utilitzant una base topogràfica de graella de 24 direccions.^[9]

Shen Kuo va viure al final de la seva vida uns anys en aïllament, a la casa que posseïa un jardí que va anomenar rieró dels somnis i que li servia d'esplai, a prop de Zhenjiang, província de Jiangsu. La seva tomba està situada a la zona de Yuhang de Hangzhou, i recentment, el setembre de 2001, per iniciativa del Govern xinès s'ha reconstruït completament.

• Història de la Xina
• Història de la ciència

• Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000. ISBN 0-231-11004-9. 
• Di Domenico, Luciano Agustín; Mina, Federico Daniel; Santillan, Gustavo Enrique «La invención de la imprenta de tipos móviles en la obra de Shen Kuo (1031-1095)» (en castellà). Sinología Hispánica, Vol. 13, Num. 2, 2021, pàg. 71-100. DOI: 10.18002/sin.v2i13.7230. ISSN: 2444-832X.
• Holzman, Donald «Shen Kua and His Meng-Ch'i pI-T'an» (en anglès). T'oung Pao, Vol. 46, Num. 3/5, 1958, pàg. 260-292. DOI: 10.1163/156853258X00098. ISSN: 0082-5433.
• Ji, Lu. Biography of Shen Kuo 沈括 (en anglès). DeepLogic, s/d.. 
• Makeham, John. China: The World's Oldest Living Civilization Revealed (en anglès). Thames and Hudson, 2008. ISBN 9780500251423. 
• Mohn, Peter. Magnetism in the Solid State: An Introduction (en anglès). Springer, 2006. ISBN 978-3-540-29384-2. 
• Sivin, Nathan «Shen Kua: A Preliminary Assessment of His Scientific Thought and Achievements» (en anglès). Sung Studies Newsletter, Num. 13, 1977, pàg. 31-56. ISSN: 0049-254X.
• Sivin, Nathan. Science in Ancient China: Researches and Reflections (en anglès). Variorum, 1995. ISBN 9780860784920. 
• Yu, Xixian. «Shen Kuo 1033-1097». A: T.W. Freeman. Geographers: Biobibliographical Studies, Volume 11 (en anglès). Bloomsbury, 1987, p. 133-137. ISBN 978-0-7201-1897-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shen Kuo

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Shen Kuo» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Sivin, Nathan. «Shen Kua» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 abril 2024].
• http://www.chinaculture.org/gb/en_madeinchina/2003-09/24/content_72415.htm Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine. Shen Kuo at Chinaculture.org