Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sepulcre de Joan II de Ribagorça

Sepulcre de Joan II de Ribagorça

El sepulcre de Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó, és un monument funerari renaixentista realitzat en uns tallers de Nàpols cap a l'any 1508, i que es troba instal·lat al monestir de Montserrat.

Història

El sepulcre va ser encarregat, pel mateix Joan II de Ribagorça, mort el 1528 i que va ser virrei de Nàpols durant els anys 1507 al 1509,[1] el que explica el seu encàrrec a tallers escultòrics d'aquesta ciutat. Va morir a Montsó el 1528, on va ser enterrat a l'església de Santa María del Romeral d'aquesta ciutat i a l'any següent traslladat al monestir de Montserrat on es trobava el sepulcre que havia fet portar de Nàpols.[2]

Comentari artístic

Al monument hi ha un “llenguatge” molt depurat del renaixement italià, l'estructura arquitectònica la constitueix un arc de mig punt sostingut per dues columnes que donen pas a una iniciació d'un tram de volta de canó. La figura del difunt, amb vestidures militars, és en actitud orant col·locat sobre l'urna, que és sostinguda per dos atlants amb un genoll en terra i que mostren un gran escut d'armes representant la Corona d'Aragó i Corona de Castella. Al timpà de l'arc arquitectònic, hi ha un relleu amb la representació de l'Adoració dels Reis Mags.

Aquest sepulcre al davant de l'urna es van fer dues inscripcions, una anterior a la seva mort:

«

Illustrissimus D. Joanes Aragonius, Comes Ripacurtia
Castellanus Amposta. D. Alphonsi filius dum prafuit
Vice Catholici Regis, patrique Gotholanis, Regno Partheno,
Exercituique, hoc sibi possuit anno salutis
M. D. IX. Kal. Novembris.

»

I una altra inscripció col·locada després de la seva mort:

« Illustrissimus D. JO. Aagonius. Dux Luna, Comte Ripacurtia,

Castellanus Amposta. Obbit. Ann. M. D. XXVIII.
Hunc tumulus sibi Ripacurtius Heros
Postquam certa homini mors male certa venit.
Illum, sed virtus tollet ost fata sepulcro,
Qua ante, post obitum vivere sola facit.
Gloria, partus honor, stabunt, pietasque, fidesque,
Veraque cum remanet candida fama Ducis.

»

La sepultura procedent de l'interior de l'església és al seu atri. Va patir grans destrosses l'any 1811 durant les guerres napoleòniques. La seva fidel reconstrucció ha estat possible gràcies a la descripció feta pel benedictí Gregorio de Argáiz a la publicació de La Perla de Catalunya, història de la nostra Senyora de Montserrate, publicada l'any 1677 a Madrid.

Vegeu també

Referències

Bibliografia

  • Ramon Triadó, Joan. «Segle XVI: de l'humanisme culte a l'humanisme reformat». A: Art de Catalunya, Escultura moderna i contemporània. Barcelona, Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-89931-03-8. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9