|
Pere Ros i Vilanova (Barcelona, 1954), és un músic i intèrpret català de viola de gamba.[1][2] És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació.[1]
Es va formar a l'Escolania de Montserrat (1964-1968), estudià contrabaix al Conservatori municipal de Barcelona amb Ferran Sala i Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va completar la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea (Suïssa) on obtingué el diploma en viola de gamba el 1980. Hi va exercir com a concertista i com a docent a la Musikhochschule de Karlsruhe (1985-1996) i al Conservatori d'Hamburg (1982-1988).[2] És actualment professor del Conservatori de Madrid.[3] És membre fundador del quintet de violes Banchetto musicale[1] i ha tocat amb algunes de les formacions de música antiga més prestigioses del món,[1] Ha acompanyat músics com Victòria dels Àngels, Teresa Berganza,[4] Kurt Widmer, Hans-Martin Linde, Wieland Kuijken[2] o Christopher Hogwood.[5] Els seus recitals l'han dut a bona part d'Europa i a l'Amèrica Llatina.
El 1976 va rebre el «Premi al mèrit a la vocació».[6] Va ser membre dels jurats de l'Internationaler Bach-Abel-Wettbewerb für Viola da Gamba de Köthen (Alemanya, 1997, 2000, 2006[7] i 2012[8]) i del Concurs de música de cambra Montserrat Alavedra a Terrassa (1996 i 1998).
| «
|
Com a solista de viola da gamba, instrument noble durant tres segles, conrea un ric repertori amb l'ajuda d'uns instruments esdevinguts joies amb el pas del temps, d'unes fonts històriques inesgotables i d'un notable bagatge tècnic, basat en la intuïció i l'estudi.
|
»
|
| — El Periódico de Aragon, 2010[3]
|
Discografia com a solista
- Viola da Gamba Solo Anonyme Choralsätze und Werke des 17. und 18. Jahrhunderts (1990), solista Pere Ros[9]
- Sieur de Sainte-Colombe: Piezas para Viola da Gamba Sola. Piezas para Dos Violas da Gamba (2003) Solistes: Pere Ros, Itzíar Atutxa, Arsis Aclas 4183
- Mestres de capella de la Col·legiata de Xàtiva (1654-1723). Pere Ros, viola da gamba, Capella Saetabis, Rodrigo Madrid, director[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pere Ros i Vilanova». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Aviñoa, Xosé (coordinació). «X». A: Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 172. ISBN 84-297-5329-8 [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Pere Ros y la viola de gamba» (en castellà). El Periódico de Aragón, 07-08-2010.
- ↑ Musiche Veneziane per voce e strumenti. Claves, 1983.
- ↑ Linde, Hans-Martin; Hogwood, Christopher; Ros, Pere. Handel - Four Recorder Sonatas (LP Vinyl,). ASD 1466831. Hayes (Middlesex): His Master's Voice, 1983.
- ↑ «Entrega de los premios «Mérito a la Vocación-1976»» (en castellà). La Vanguardia, 28-06-1977, pàg. 24.
- ↑ «Prof. Pere Ros (E)» (en anglès). International Viola da Gamba Competition Bach-Abel, s.d. Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ «Kultusminister eröffnet 5. Internationalen Viola da gamba Wettbewerb Bach-Abel in Köthen» (en alemany). Ministeri de cultura de l'Estat de Sachsen-Anhalt, 26-10-2012. Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 12 setembre 2017]. «Weitere Mitglieder der hochkarätig besetzten Jury sind die Professoren Wieland Kuijken als Vorsitzender (Belgien), Pere Ros (Spanien), Paolo Pandolfo (Italien) und Wendy Gillespie (USA).»
- ↑ Ros, Pere. Viola da Gamba Solo. Anonyme Choralsätze und Werke des 17. und 18. Jahrhunderts (CD). Wiesbaden: Melisma Musikproduktion, 1990 (Opus 27046).
- ↑ Mestres de capella de la Col·legiata de Xàtiva (1654-1723) (CD àudio). València: Alboraia, 2003. OCLC 431503689.
|
