|
Atri (pati)
L'atri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).[1][2] Es tractava de la part de l'edifici oberta als hostes, convidats i visitants. Segons una teoria reconeguda per la majoria d'historiadors, l'atri era un pati de Roma primitiva envoltat d'edificis. D'aquells temps va passar a l'art paleocristià i al cristià medieval.[3] A les esglésies cristianes es tracta d'un pati porticat situat als seus peus i que servia per accedir-hi. Solia tenir una font i porxes, i l'accés era lliure a qualsevol. Actualment moltes esglésies conserven un atri a la seva entrada, encara que la seva forma és molt diversa, però, en general, sol estar senyalitzat amb columnes i cadenes, ja que es tracta de lloc sagrat. Modernament l'atri ha esdevingut una característica clau de molts edificis.[4] L'atri s'ha popularitzat en el disseny d'edificis perquè donen als seus interiors una "sensació d'espai i de llum"[5] i ofereixen l'oportunitat de crear nous tipus d'espais dinàmics i estimulants. Etimologia El substantiu masculí "atri" és un préstec acadèmic de l'atrium llatí, substantiu neutre testificat des de l'Aulularia, una comèdia de Plaute datada al voltant del 195 aC.[6] Vindria de la ciutat d'Adria, segons Varró[7] i Pau el Diaca.[8] Una altra teoria suggereix que la paraula atrium deriva de l'adjectiu llatí ater, que significa "negre, ennegrit", el que faria pensar en l'atri primitiu com a l'únic espai de la casa, on també s'hi cuinaria. L'atri preromàEls gentilices etruscs posseïen davant de casa seva una sala anomenada atrium tuscanicum o tuscan (pels autors llatins).[9] Precedia, entre els etruscs, l'accés a la sala de recepció del cap de casa, inclòs el llit i l'altar dels avantpassats, el tablinum. Diversos sepulcres etruscs de Banditaccia revelen els detalls (finestres, portes i timpà), ja que reprodueixen els detalls de la vida abans de la mort del difunt per acompanyar-lo en el seu viatge a la vida posterior. L'atri romà clàssic Originàriament consistia en una gran sala coberta, de forma quadrada o rectangular (cavaedium). Tenia la teulada oberta al centre (compluvium), que permetia recollir l'aigua de la pluja en una piscina (impluvium) situada just a sota i que es dirigia llavors cap a una cisterna. També van existir atris oblongues o circulars, més o menys bonics depenent de la importància de la casa. Algunes cases tenien diversos atris. Les seves parets sovint es revestien de marbre i/o es decoraven amb frescos. En aquesta espai s'hi conservaven els stemmata imaginum (arbres genealògics familiars), les taules patronals i d'hospitium i els arxius familiars. Existien quatre tipus d'atri:[10]
Per altra banda, l'atri també definia un pati envoltat de pòrtics davant d'un temple o d'un edifici públic. A Roma hi havia l'Atrium Regium, el de la Llibertat, o l'Auctionarium, el de l'Apollo palatine, davant del temple d'aquest déu al turó Palatí. Era molt bonic, tot de marbre blanc i marbre africà, amb un gran nombre d'estàtues eqüestres i de vianants. Referències
Bibliografia
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atri |
||||||||||||||||
