Retrat d'una vaileta
Retrat d'una vaileta és una pintura a l'oli realitzada per Joan Miró el 1919 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró, de Barcelona, gràcies a una donació de Joan Prats, amic íntim de l'artista.[1] HistòriaMiró va fer servir de model la filla dels masovers que cuidaven la masia que els seus pares havien adquirit a Mont-roig. En aquesta pintura, que presenta el mateix tractament minuciós que havia introduït l'any anterior, conviuen dues influències a les quals fa referència Miró mateix. L'una és l'art oriental, que segurament coneix gràcies a l'estampa japonesa, molt popularitzada aleshores i que és perceptible tant en el refinament del dibuix com en l'hàbil simplificació a què sotmet el plantejament naturalista, cosa que proporciona un encisador aire poètic a la imatge. L'altra són els frescos romànics, que inspiren la serenitat de la composició i una estranya sensació d'intemporalitat, fruit de la mirada profunda i impersonal de la nena, així com la frontalitat, la severitat i l'eficàcia d'una paleta força restringida.[2] La vaileta es deia Consol Boquera i va néixer el 1914 i morir el juny de 2003.[3]
DescripcióEs tracta d'una de les obres de les èpoques primerenques de l'artista. El paisatge de Mont-roig desperta en Miró un inusitat interès naturalista, que es concreta en les denominades pintures detallistes, fetes entre el 1918 i el 1922. Un altre exemple previ seria Paisatge de Mont-roig, de 1916. Al Retrat d'una vaileta es pot veure alhora la severitat dels mestres medievals i la delicadesa de les formes orientalitzants, tant del gust de l'època, fet que confereix al rostre un especial lirisme i profunditat. CuriositatL'obra fou la joia del museu pel Dia Internacional dels Museus de 2005.[5] Referències
Bibliografia
|