ca Astarte

Astarte
	;
Tipus	deïtat de la fertilitat ; deïtat de la guerra ; deïtat grega
Context
Mitologia	religió cananea, mitologia fenícia, mitologia sumèria, religió ugarítica i religió a Cartago
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Baal
Fills	Melcart
Altres
Part de	religió cananea
Domini	fertilitat, sexualitat i guerra
Equivalent	Inanna, Afrodita, Ixtar i Baaltis

Astarte^[1]^[2](en grec, Ἀστάρτη Astártē; en fenici, 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 [ˁštrt] Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic. Els sumeris l'anomenaven Inanna, mentre que els accadis la coneixien amb el nom d'Ixtar.^[3] Totes elles estan identificades amb el planeta Venus. Era la divinitat de l'amor sensual i fecunditat i també del pansiment, carestia i mort. Amb el temps, es va tornar en dea de la guerra i rebia cultes sanguinaris dels seus devots. Se solia representar nua o tot just coberta amb vels, amb una flor en una mà i una serp en l'altra, i dempeus sobre un lleó. Era verge. A Ugarit era la patrona de la caça. Va ser venerada a tot el Llevant i el seu culte va arribar fins la Península Ibèrica. El seu nom sol trobar-se en l'Antic Testament, en la forma plural Aixtarot.^[4]

Altres divinitats identificades amb Astarte

S'identifiquen amb Astarte:

Aixera
Athar: divinitat de la fecunditat i la pluja a l'Aràbia del sud.
Ixtar: divinitat de Mesopotàmia.
Astoret: divinitat de la fertilitat i de l'amor sexual, deïtat principal dels cananeus.
Astar: divinitat d'Abissínia (actual Etiòpia).
Dèrceto o Siriadea: divinitat assíria de la fecunditat i la fertilitat.^[5]^[6]

Divinitat complementària

La divinitat masculina complementària és Baal, que simbolitza la part masculina.

Referències

↑ Raurell, Frederic; Roure, Damià; Tragan, Pius-Ramon. Tradició i traducció de la paraula: miscellània Guiu Camps. L'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 978-84-7826-426-1.
↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 369. ISBN 9788441224223.
↑ Merlin Stone. "When God Was A Woman". (Harvest/HBJ 1976)
↑ K. van der Toorn, Bob Becking, Pieter Willem van der Horst, Dictionary of Deities and Demons in the Bible, p. 109-10.
↑ A., Schütte-Maischatz, «Syria Dea» (en anglès). Brill's New Pauly.
↑ Budin, Stephanie L. «A Reconsideration of the Aphrodite-Ashtart Syncretism». Numen, 51, 2, 2004.

Bibliografia

Donald Harden, The Phoenicians (2a edició, revisada, Londres, Penguin 1980). ISBN 0-14-021375-9
Georges Daressy, Statues de Divinités, (CGC 38001-39384), vol. II (Cairo, Imprimerie de l'Institut français d'archéologie orientale, 1905).
Gerd Scherm, Brigitte Tast, Astarte und Venus. Eine foto-lyrische Annäherung (Schellerten 1996), ISBN 3-88842-603-0.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astarte

[1] Raurell, Frederic; Roure, Damià; Tragan, Pius-Ramon. Tradició i traducció de la paraula: miscellània Guiu Camps. L'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 978-84-7826-426-1.

[2] Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 369. ISBN 9788441224223.

[3] Merlin Stone. "When God Was A Woman". (Harvest/HBJ 1976)

[vdtoorn-4] K. van der Toorn, Bob Becking, Pieter Willem van der Horst, Dictionary of Deities and Demons in the Bible, p. 109-10.

[5] A., Schütte-Maischatz, «Syria Dea» (en anglès). Brill's New Pauly.

[6] Budin, Stephanie L. «A Reconsideration of the Aphrodite-Ashtart Syncretism». Numen, 51, 2, 2004.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]