Fratres
Fratres (Germans en llatí) és una obra del compositor estonià Arvo Pärt concebuda originalment (el 1977) per a tres veus i sense instruments específics.[1] Aquesta primera versió ha generat fins ara 17 versions per a diferents formes instrumentals i que s'agrupen en dues famílies: 7 versions de la música original de tres veus i 10 versions amb variacions individuals.[2] Fratres és una de les obres més conegudes i reproduïdes del compositor.[3] El 1977, Pärt va definir el seu estil distintiu mitjançant un procediment (tintinnabuli) que evocava la meditació de qui escolta una campana. Aquesta tècnica consistia a combinar una línia melòdica amb una tríada, creant una continuïtat hipnòtica mitjançant el moviment progressiu de la línia melòdica per graus conjunts i l'encavalcament de la tríada. El desenvolupament d'aquests bucles senzills, que descendien lentament i de manera processional, es va convertir en la base de Fratres[4] Com a elements musicals distintius, Pärt va emprar la velocitat del violí solista per arpegiar les tríades, així com contrapunts solemnes que recorden l'organum de l'Ars antiqua. La simplicitat dels materials i el caràcter cerimonial destacaven amb algunes innovacions que Pärt introduïa per primera vegada en les seves obres tintinnabuli. Un exemple d’això és l'ús de la segona augmentada (si bemoll-do sostingut), característica de l'escala de re menor, que donava al ritual sonor una atmosfera orientalitzant. Fratres representa una trobada sorprenent entre una simplificació tècnica radical d'arrel minimalista i l'impacte d'un so gairebé despullat; una confluència que només podia sorgir d’una crisi sublimada en una espiritualitat intensa.[4] VersionsTotes les versions existents fins ara estan compostes de la manera següent:[2]
Referències
|