Pierre Pincemaille

Pierre Pincemaille

Biografia
Naixement	(fr) Pierre-Marie François Pincemaille 8 desembre 1956 17è districte de París (França)
Mort	12 gener 2018 (61 anys) Suresnes (França)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Tréflez
Nacionalitat	França
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Camp de treball	Improvisació musical, composició musical i arts escèniques
Ocupació	Organista, professor
Activitat	1973 - 2017
Ocupador	Conservatoire de Paris Conservatori nacional superior de música i dansa de Lió basílica de Saint-Denis
Gènere	Música clàssica
Professors	Rolande Falcinelli, Henri Challan, Marcel Bitsch i Jean-Claude Raynaud
Alumnes	David Cassan, Thomas Ospital, Baptiste-Florian Marle-Ouvrard, Thomas Lacôte, Erwan Le Prado, Frédéric Ledroit, Samuel Liégeon (en) i Thomas Kientz (en)
Instrument	Orgue
Premis
Cavaller de les Arts i les Lletres  Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques  cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran
Lloc web	pierrepincemaille.fr →

Pierre Pincemaille (París, 8 de desembre de 1956 - Suresnes, 12 de gener de 2018) fou un organista i professor francès.

Comença els seus estudis musicals rebent classes de piano. Va entrar al Conservatori de París (1971), on rebé lliçons dels seus mestres Henri Challan i Jean-Claude Raynaud (harmonia), Jean-Claude Raynaud i Lucie Robert (contrapunt), Marcel Bitsch (fuga) i Rolande Falcinelli (orgue). Obté el primer premi d'harmonia (1977), contrapunt (1978), fuga (1978), orgue-interpretació (1979) i orgue-improvisació (1979).

Com virtuós, l'any 1987 va succeir a Henri Heurtel en el prestigiós lloc d'organista a la Basílica de Saint-Denis, a Saint-Denis, a prop de París. El 2005, va ser professor de contrapunt del Conservatori de París.^[1]

Realitza una important carrera concertística a França, Alemanya i Estats Units, especialitzant-se en el repertori francès clàssic i romàntic. Fou considerat un dels més grans improvisadors del segle xx.

• Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques (2003)
• Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (2006)
• Cavaller de San Gregorio Magno (2007)

• Obres completes per a orgue de César Franck (Motette 12541)
• Obres completes per a orgue de Maurice Duruflé (Solstice SOCD 231-232)
• Les 10 sinfoníes de Charles-Marie Widor (Solstice SOCD 181-185)
• Obra escrita de Pierre Cochereau (Solstice SOCD 163)
• Obra de joventut de Olivier Messiaen (IFO 00318/19)
• 8 CD de improvisació

• Basílica de Saint-Denis
• Pierre Cochereau
• Impressionisme musical

• Elke Völker, « Der Reiz perfekter Illusion. Ein Interview mit dem Pariser Organisten und Starimprovisator Pierre Pincemaille » in Organ – Journal für die Orgel 1, No. 1 (1998), p. 18–21 (alemany)
• Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Témoignages, Éditions Auguste Zurfluh, 1999, p. 273–339 ISBN 978-2-87750-087-6 (francès)
• Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Un art d'illusioniste, éditions Delatour France, 2014, p. 263–338 ISBN 978-2-7521-0124-2 (francès)

• Pierre Pincemaille - Lloc web oficial
• (francès) Vídeo : improvisació a la Basílica de Saint-Denis.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Pincemaille