Orde de les Palmes Acadèmiques
L'Orde de les Palmes Acadèmiques (ordre des Palmes académiques) és una condecoració francesa instituïda el 4 d'octubre del 1955[1] pel president René Coty. Substitueix el títol d'Officier d'université (i les seves transformacions, officier de l'instruction publique, officier d'académie), creat el 1808 per Napoleó per a honorar els membres eminents del sistema educatiu públic. HistòriaQuan es va crear el títol original, el 1808, era reservat als membres de la "Université", que eren els professors de lycée o de batxillerat[2] i els professors universitaris. Tenia tres graus:
Fins a l'any 1866 les Palmes no esdevingueren una medalla. La insígnia brodada va ser reemplaçada per una de metàl·lica (daurada per als "officiers d'université", platejada per als "officiers d'académie") que penjava d'una cinta de moaré, negra inicialment i de color violat després. Al mateix any també es decidí ampliar el ventall de destinataris potencials, i passà a comprendre totes aquelles persones que haguessin contribuït de forma important a la cultura o a l'ensenyament francès, ja fossin nacionals o estrangers. Això comprenia també els artistes que haguessin contribuït a la difusió de l'art o la cultura francesa pel món. Reforma de l'any 1955L'any 1955 s'eliminaren els títols d'oficial, i es creà l'"orde de les Palmes acadèmiques", una distinció a concedir amb tres graus:
En el present (2013), la decisió d'atorgar la distinció, o d'ascendir de grau un titulat, és comunicada amb un decret del Primer Ministre a proposta del Ministre d'Educació. En el cas que es distingeixi personal propi de l'administració pedagògica de l'estat francès, la notícia es fa pública l'1 de gener. Per a qualsevol altre destinatari, s'anuncia el 14 de juliol, el dia de la festa nacional francesa.
El Consell de l'OrdeEl Consell, els membres del qual són Oficials de dret, és un ens dependent del Ministeri d'Educació nacional. El formen el ministre, o un representant seu; un membre del consell de l'Orde de la Legió d'Honor, proposat pel seu gran canceller i nomenat pel ministre; i els directors generals del ministeri. N'és secretari nat el cap de gabinet del ministre. Referències
Bibliografia
Enllaços externs |