Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català.[1] Autor prolífic, ha conreat diversos gèneres i ha col·laborat amb mitjans de comunicació, com diaris Segre, El Periódico i la revista Descobrir Catalunya. El seu món vital i literari són els Pirineus. Ha estat traduït al castellà i a l'èuscar.A més d'escriptor, ha estat professor de llengua i literatura catalanes.
Biografia
Josep Coll i Martí, prové d'una família humil i de recursos escassos. Va cursar els estudis bàsics d'humanitats al Seminari de la Seu d'Urgell i va seguir els estudis a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres.
Experiència professional
Els seus inicis com a professor es remunten a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) on hi està cinc anys i on s'interessà per la llengua catalana.[2] Un cop aprovades les oposicions s'estableix a Lleida,[2] on desenvoluparà la tasca com a professor de Llengua i Literatura catalana al centre de secundària I.E.S Màrius Torres des de l'any 1980-81 fins al 2009-10.
Experiència com a escriptor
Al llarg d'aquests anys, ha compaginat la tasca docent amb la professió d'escriptor, juntament, també, amb la de col·laborador de diversos espais comunicatius, on es dedica a difondre la cultura popular. És president del Centre d'Estudis del Pallars, estudiós del dialecte pallarès i coneixedor de les narracions tradicionals del Pirineu. Ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals es destaca el Premi de la Crítica Catalana[3] per la seva novel·la Dos taüts negres i dos de blancs.
Obres
Novel·la
- 1989 La mula vella, Empúries.
- 1995 El Pont de Mahoma, Empúries.
- 1997 El segle de la llum, Empúries.
- 1999 L'abominable crim de l'Alsina Graells, Empúries.
- 2002 Per les valls on es pon el sol, Edicions 62.
- 2004 Els arbres amics, Empúries.
- 2005 El salvatge dels Pirineus, Edicions 62.
- 2008 Les senyoretes de Lourdes, Proa.
- 2010 Nius, Proa.
- 2013 Dos taüts negres i dos de blancs, Proa.
- 2018 Al mateix riu d'Heràclit, Proa.[4]
- 2020 L'any que va caure la roca.[5]
- 2023 La llarga migdiada de Déu[6]
Narrativa breu
- 1989 Totes les dones es diuen Maria, Tres i Quatre.
- 1990 L'edat de les pedres, Empúries.
Reculls de llegendes
- 1986 Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, La Magrana.
- 1993 Muntanyes Maleïdes, Empúries.
- 2003 El rei de la Val d'Aran, Empúries.
- 2006 Mentre el món serà món, Empúries.
- 2012 Llegendes d'arreu de Catalunya, La Galera.
Narrativa infantil i juvenil
- 1988 El secret de la moixernera, Empúries.
- 1991 Què farem, què direm?, Editorial el vaixell de vapor.
- 1991 La bruixa del Pla de Beret, Empúries.
- 1994 Mi Long, el drac de la perla, La Galera.
- 1994 Muntanyes mig-maleïdes, Empúries.
- 1995 Les bruixes del Pla de Negua,La Galera.
- 1996 La fada del mirall, La Galera.
- 1998 El tresor de la nit de Nadal, La Magrana.
- 2005 La corona de Sant Nicolau, Parc Nacional d'Aigüestortes.
- 2008 L'habitació de la meva germana, Empúries.
- 2009 El setè enemic del bosc, Estrella Polar.
- 2010 Retorn a les muntanyes Maleïdes, Estrella Polar.
Teatre
- 2004 La morisca de Gerri (obra inèdita, representada anualment a la Plaça de Gerri de la Sal el darrer dia de Festa Major).
- 1997 Miracles de Santa Maria d'Àneu (obra inèdita, representada cada estiu a Esterri d'Àneu amb actors del poble).
- 2004 Crònica de Mur (obra inèdita, estrenada el 19 se setembre de 2004 al Castell de Mur, amb motiu de la 1a Diada del Pallars Jussà).
Assaig o crítica literària
- 1991 El parlar del Pallars, Empúries.
- 1996 Viatge al Pirineu fantàstic, Columna.
- 2010 Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà, París Edicions.
- 2012 Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica, Cossetània.
Referències
- ↑ «Pep Coll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Cornadó i Teixidó, Maria Pau. Escriptors d'avui. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1992, p. 115. ISBN 84-606-0891-3.
- ↑ Pep Coll guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana. http://www.escriptors.cat/node/9880 [consulta: 30 abril 2014]
- ↑ «Al mateix riu d'Heràclit». Grup62.cat. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Camps, Magí. «Les deu novel·les en català d'aquesta tardor» (en castellà). La Vanguardia, 25-08-2020. [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ «Pep Coll torna aquest gener amb la novel·la «La llarga migdiada de Déu»». Pallars Digital, 29-01-2023. [Consulta: 7 desembre 2022].
- ↑ «Josep Coll Martí». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2007. [Consulta: 18 juny 2011].
- ↑ «En els Pirineus he trobat històries i personatges que donen molt de si». Avui, 11-05-2012. [Consulta: 18 juny 2011].
- ↑ «Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll guanya el XLIII Premi Crexells». www.ateneubcn.org, 27-06-2014. [Consulta: 21 octubre 2014].
- ↑ «"DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS", DE PEP COLL, GUANYA LA VUITENA EDICIÓ DEL PREMI SETÈ CEL». [Consulta: 8 novembre 2014].
- ↑ «Pep Coll guanya el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella». Diari Ara. [Consulta: 25 febrer 2015].
Bibliografia
- Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat Segle XX. Ed. Alfazeta, 2010.
- Escriptors d'avui. Perfils literaris 1a Sèrie. Ed. Ajuntament de Lleida. 1992.
- Diccionari d'escriptors en llengua catalana, de Ramon Sargatal i Susanna Canal, Ed. 62, Barcelona 1998.
Enllaços externs
|
---|
Primera etapa | |
---|
Segona etapa | |
---|
|