Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Partit de Centre (Alemanya)

Infotaula d'organitzacióPartit de Centre
(de) Deutsche Zentrumspartei - Älteste Partei Deutschlands gegründet 1870 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtZENTRUM Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític alemany
partit minoritari (dècada del 1950–) Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia cristiana
conservadorisme social
catolicisme polític Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 desembre 1870
1945, Berlín Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició5 juliol 1933 , Causat per: Llei de Capacitació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Membre deMoviment Polític Cristià Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membres300 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGerhard Woitzik Modifica el valor a Wikidata
JoventutsWindthorstbund (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webzentrumspartei.de Modifica el valor a Wikidata

El Partit de Centre (Deutsche Zentrumspartei o solament Zentrum), sovint anomenatt Partit de Centre Catòlic, fou un partit polític catòlic a Alemanya durant el segon Imperi Alemany (Kaiserreich) i la República de Weimar.

Va ser fundat el 21 de març de 1871 per a protegir els drets de la minoria catòlica a la nova Alemanya, el partit va guanyar força durant els anys 70 (1870-1880) en la seva reacció contra la 'lluita cultural' (Kulturkampf) de Bismarck contra l'Església Catòlica. El partit destacà per la barreja de classes a les quals va representar, des dels treballadors catòlics fins als aristòcrates. Després del final del Kulturkampf, el Partit del Centre va fer les paus amb el govern i sovint va formar part de les coalicions que van donar la majoria en el Reichstag a diversos governs.[1]

Si bé el partit donà suport al govern per a l'inici de la Primera Guerra Mundial, molts dels dirigents de la seva branca esquerrana, en particular Matthias Erzberger, es van mostrar a favor d'un acord negociat, sent ell una persona clau en el trànsit a la "Resolució de Pau" del Reichstag de 1917.

El Partit de Centre, els principis pragmàtics del qual generalment deixaven obert el suport tant a una forma de govern monàrquica com republicana, va provar de ser un dels pilars de la República de Weimar participant en cada govern de Weimar entre 1919 i 1932, malgrat la defecció de la seva branca bavaresa en 1919 per a formar el Partit Popular de Baviera. El seu electorat també va demostrar ser menys susceptible a l'"encant" del nazisme enfront de la majoria de partits burgesos, degut en gran part als seus forts vincles amb l'Església. El Partit de Centre va entrar en l'oposició per primera vegada, després de la destitució com a Canceller del seu líder, Heinrich Brüning, en 1932.

El partit es va mostrar ineficaç en l'oposició a la presa de poder pels nazis, quan la majoria dels seus delegats van votar a favor en l'acte d'investidura de Hitler, al març de 1933. El partit va ser dissolt poc després pels nazis. El Partit de Centre va ser refundat després de la Segona Guerra Mundial, però aviat la majoria dels seus membres es van barrejar amb altres partits confessionals per a formar la Unió Demòcrata Cristiana (abreujat CDU en alemany).

Referències

  1. Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 105. ISBN 9788446018483. 


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9