Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lliga Espartaquista

Infotaula d'organitzacióLliga Espartaquista
(de) Spartakusbund Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimEspàrtac Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític
organització política Modifica el valor a Wikidata
Objectiusrepública soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacomunisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 agost 1914
11 novembre 1918New foundation (en) Tradueix
FundadorRosa Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició31 desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPartit Comunista d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Òrgan de premsaDie Rote Fahne Modifica el valor a Wikidata

La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial. Va ser fundat per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg al costat d'altres tals com Clara Zetkin.

Història

El seu període més gran d'activitat fou durant la Revolució Alemanya de 1918, quan es va intentar incitar una revolució similar a la dels bolxevics de Rússia, fent circular publicacions marxistes. Van anomenar la lliga amb el nom d'Espartac, líder de la rebel·lió d'esclaus més gran de la història de Roma. El desembre de 1918, la lliga va decidir adherir-se al Comintern i es va canviar el nom a Partit Comunista d'Alemanya ("KPD Kommunistische Partei Deutschlands).[1]

"Espartac al treball", pòster de propaganda contra la lliga espartaquista, 1919.

L'1 de gener de 1919, la Lliga Espartaquista/KPD va executar una revolució comunista de breu durada a Berlín, encara contra les protestes de Luxemburg i de Liebknecht, qui argumentaven que la rebel·lió era feble i que no comptaven amb el suport total de la classe obrera.[2] La revolució (després coneguda com a aixecament espartaquista) va ser derrotada per les forces combinades del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, els romanents de l'exèrcit alemany, i dels grups paramilitars d'extrema dreta coneguts com a Freikorps, a les ordres del canceller Friedrich Ebert. Luxemburg i Liebknecht, entre molts altres, van ser massacrats pels Freikorps, i els seus cossos llançats al riu.[3] Centenars d'espartaquistes van ser executats en les setmanes que van seguir a la revolta.

Die Rote Fahne, òrgan de la Lliga

Les restes de la Lliga es van dissoldre en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) que va conservar el periòdic de la lliga, Die Rote Fahne (La bandera vermella), com la seva publicació. Actualment existeixen diverses seccions nacionals de la trotskista Lliga Comunista Internacional que es denominen "Spartacist League" (Lliga Espartaquista). La seva principal secció és la nord-americana, però la LCI té també seccions a Austràlia, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Canadà, Japó, Alemanya, Mèxic, França, Grècia, i Sud-àfrica.

Prominents membres de la Lliga Espartaquista

Notes

  1. Luban, Ottokar. «Die Rolle der Spartakusgruppe bei der Entstehung und Entwicklung der USPD Januar 1916 bis März 1919». A: Jahrbuch für Forschungen zur Geschichte der Arbeiterbewegung (en alemany). II/2008. 
  2. David Priestand, Red Flag: A History of Communism," New York: Grove Press, 2009
  3. Eric D. Weitz, Creating German Communism, 1890-1990: From Popular Protests to Socialist State. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1997

Fonts

  • Bill Pelz, The Spartakusbund and the German working class movement, 1914-1919, Lewiston [N.Y.]: E. Mellen Press, 1988.
  • Eric D. Weitz, “’Rosa Luxemburg Belongs to Us!’” German Communism and the Luxemburg Legacy, Central European History, Vol. 27, No. 1 (1994), pp. 27-64
  • Eric D. Weitz, Creating German Communism, 1890-1990: From Popular Protests to Socialist State. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1997
  • David Priestand, Red Flag: A History of Communism," New York: Grove Press, 2009

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9