Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Operació Òpera

Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Òpera
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 12′ 12″ N, 44° 31′ 07″ E / 33.2033°N,44.5186°E / 33.2033; 44.5186
Tipusatac aeri Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte arabo-israelià Modifica el valor a Wikidata
Data7 juny 1981 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBagdad (Iraq)
Iraq Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuBaghdad Nuclear Research Facility (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

L'Operació Òpera (en hebreu: מבצע אופרה‎), també coneguda com a Operació Babilònia o Operació Ofra, va ser un atac aeri preventiu realitzat per sorpresa per part d'Israel el dia 7 de juny de 1981, contra un reactor nuclear en construcció situat a 17 quilòmetres al sud-est de Bagdad, capital de l'Iraq.[1][1][2][3][4]

El 1976, l'Iraq va comprar un reactor nuclear de la classe Osiris a França.[5][6] Tots dos països van afirmar que el reactor nuclear, conegut com a Osirak pels mitjans francesos i com Tammuz (en àrab: اوسيراك) pels mitjans oficials iraquians, estava sent fabricat amb finalitats pacífiques, com la recerca de l'energia nuclear.[7] No obstant això, el govern israelià veia al reactor com un perill, argumentant que estava dissenyat per a la fabricació d'armament nuclear.[2]

El 7 de juny de 1981, una esquadrilla de la Força Aèria Israeliana, composta per avions caça bombarders F-16A Netz, sent escortats per caces F-15A Baz, van bombardejar i van danyar severament el reactor nuclear d'Osirak.[8] Israel va defensar la seva actuació argumentant que va procedir en defensa pròpia, i que quedava menys d'un mes abans que la situació es tornés crítica.[8] No obstant això, altres fonts citen un component polític en l'atac, ja que va tenir lloc tres setmanes abans de les eleccions legislatives de 1981 per a la formació del nou Kenésset.[9] En l'atac hi van morir deu soldats iraquians i un enginyer civil francès.[10]

L'atac va ser durament criticat per la comunitat internacional, i Israel va ser renyat pel Consell General i l'Assemblea General de les Nacions Unides, en dues resolucions separades.[11][12] Les reaccions dels mitjans de comunicació no van ser gaire més positives: "L'atac sorpresa d'Israel ... fou un acte d'agressió inexcusable fet amb poca vista", segons el New York Times, mentre que Los Angeles Times va anomenar-lo "terrorisme patrocinat per l'estat".[11] La destrucció del reactor nuclear d'Osirak s'ha convertit en obligada cita dels efectes d'un atac preventiu en l'estudi contemporani del dret internacional.[13][14][15]

Referències

  1. 1,0 1,1 Two Minutes over Baghdad. Routledge, 2008. 
  2. 2,0 2,1 «1981: Israel bombs Baghdad nuclear reactor» (en anglès). BBC News, 07-06-1981. [Consulta: 10 gener 2011].
  3. Donald Neff «Israel Bombs Iraq's Osirak Nuclear Research Facility» (en anglès). Washington Report on Middle East Affairs, 1995, p. 81-82 [Consulta: 30 novembre 2010].
  4. Anthony Fainberg «Osirak and international security» (en anglès). The Bulletin of the Atomic Scientists, 37, 8, 1981, p. 33-36 [Consulta: 30 desembre 2010].
  5. Bennett Ramberg. Nuclear Power Plants as Weapons for the Enemy: An Unrecognized Military Peril (en anglès), 1985, p. xvii [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  6. Iraq and the War of Sanctions: Conventional Threats and Weapons of Mass Destruction. Praeger, 1999. 
  7. The 1982 World Book Year Book. World Book Inc., 1983. 
  8. 8,0 8,1 International Law and the Use of Force: A Documentary and Reference Guide. Praeger, 2009. 
  9. Israel and the Quest for Permanence. McFarland & Co Inc, 1999. 
  10. The Unspoken Alliance: Israel's Secret Relationship with Apartheid South Africa. Pantheon, 2010. 
  11. 11,0 11,1 Jonathan Steele. «The Bush doctrine makes nonsense of the UN charter». The Guardian, 07-06-2002. [Consulta: 29 novembre 2010].
  12. Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. «S/RES/487 (1981, 19 juny 1981: Resolution 487 (1981) Adopted by the Security Council at its 2288th meeting on 19 juny 1981» (en anglès), 19-06-1981. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 16 gener 2011].
  13. Preemption: Military Action and Moral Justification. Oxford University Press, 2007. 
  14. «Asamblea Parlamentaria - Papeles de trabajo - Sesión ordinaria 2007 (Tercera parte) 25-29 de juny de 2007» (en anglès). World Affairs, V, 2, 2008.
  15. Dan Reiter. «Preventive Attacks against Nuclear Programs and the "Success" at Osiraq» (en anglès). Nonproliferation Review, 01-07-2005. [Consulta: 29 novembre 2010].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9